Un cuplet... perquè aquí no hi ha un pam de net
Castellbell i el Vilar

    Bages
    Castellbell i el Vilar
    219

    Coordenades:

    41.63357
    1.86118
    405146
    4609720
    Número de fitxa
    08053 - 649
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Segle
    XXI
    Any
    2013
    Ramon Puig
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Social
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Cançó composta amb la base musical de "Les caramelles" de Càndida Pérez i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així:
    Era un país de meravella, / tot funcionava molt suaument, / fèiem rotondes i carreteres,/ be aeroports sense avions ni gent.
    També molts pisos, cases de luxe, / i muntanyes de totxo i ciment, / amb hipoteques a llarg termini,/ sense pensar en el venciment./ La maquinària tant van untar / Que es va parar per massa menjar.
    Doncs tot plegat era una gran mentida / amb la que uns quants s'hi van voler fer rics,/ molt rics/
    però com que la cobdícia no te mida / varen acabar saquejant tot el país. Tot país.
    De cop s'acabaren les mamelles / I van començar a sortir els draps bruts / Dels que ens han fet perdre bous i esquelles / Banquers, polítics i altres barruts.
    Uns saquejaven palaus i caixes / D'altres l'empresa o l'ajuntament / I el dia arriba que a molts n'enxampen / Que és quan tots diuen: soc innocent! / Doncs nois ja és hora que ho torneu tot /
    Que el poble s'alça i lluitarà fort.
    Doncs tot plegat era una gran mentida / amb la que uns quants s'hi van voler fer rics,/ molt rics/
    però com que la cobdícia no te mida / varen acabar saquejant tot el país. Tot país.
    Ara veiem com molts d'ells desfilen / Davant de jutges i de fiscals / Mentre esperem veure si els condemnen / I paguen per haver fet tant mal.
    Avui és Pasqua, dia de joia / I com sempre hem sortit al carrer / Per no permetre que aquesta colla / Ens prenguin allò que sabem fer / Que quan les coses van malament / Hem d'animar a tota la gent.
    Doncs tot plegat era una gran mentida / amb la que uns quants s'hi van voler fer rics,/ molt rics/
    però com que la cobdícia no te mida / varen acabar saquejant tot el país. Tot país

    Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics.
    Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu.
    En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous.
    El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada).

    FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit.
    ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10.
    SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13.