Turó d'Orriols

Cabrera de Mar

La zona on estava documentat el jaciment està al sud del nucli urbà. Es tracta d'una zona de bosc i matoll al cim del turó, hi ha unes restes d'una antiga antena de comunicacions.
El jaciment es documentà arran de la notícia de Marià Ribas qui, al 1946, va excavar tres sitges d'època ibèrica i romana republicana. L'autor afirmava que va exhumar nombrosos fragments de ceràmica d'època republicana (comuna ibèrica, ceràmica ibèrica pintada, campaniana A i B, àmfora ibèrica, un as d'Untikesken) amb materials dels segles III i IV aC. (formes Lamboglia 27 o ceràmica àtica decorada amb greques) a més de ceràmiques més antigues, hallstattiques i fetes a mà amb cordons aplicats, que podrien anar fins al segle VII aC. Aquest material va datar les estructures amb la mateixa cronologia que el jaciment de Burriac.
A més Ribas (1952) va donar la notícia de que hi havia, una cova, restes de moltes habitacions i grans parets seguint la corba de nivell, aquestes arribaven a unir-se amb el poblat ibèric d'Ilduro, el qual distava un quilòmetre del turó.
Al 1987, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va prospectar la zona i es va veure que les úniques estructures visibles pertanyien a margenades d'antics conreus tot i que s'hi van recollir algunes ceràmiques ibèriques disperses. De les altres troballes que en Ribas feia esment, no es varen poder localitzar les sitges i la cova va ser identificada com a una de les moltes coves artificials excavades en el sauló pels pagesos de totes les èpoques, molt comunes en tota la zona del Maresme.
C. Ruestes (2002) va efectuar unes prospeccions però no va documentar cap tipus de resta visible a excepció d'algun fragment de ceràmica ibèrica comuna.
Donades les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència, al cim d'aquest turó, d'un assentament de tipologia indeterminada d'època iberoromana. Cronologicament es pot situar, a partir dels materials recuperats per Ribas entre els segles IV i I aC.