Turó de les Escudelles
Rellinars
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El turó de les Escudelles és el punt més elevat de Les Serres i es troba en el seu extrem nord-est i més pròxim al nucli de Rellinars. Aquesta serra s'estén des del Collet dels Bisbes, a l’extrem occidental del terme de Rellinars, fins aquest Turó de les Escudelles, just on la serra davalla ja cap a la conca de la riera de Rellinars.
S’hi accedeix des dels dipòsits del Planet I de la mina d’Aigües de Terrassa. Des d’aquest coll cal pujar pel bosc una primera feixa direcció nord-oest, fins arribar dalt del turó. No hi ha un corriol fresat però el bosc és prou obert, amb alguna clariana i escassa vegetació.
La formació vegetal predominant en aquest sector és de cirerer d’arboç (Arbutus unedo), alzina (Quercus Ilex) i pi blanc (Pinus halepensis), amb presència de vegetació arbustiva i mates de fulla persistent i petita com el romaní (Salvia rosmarinus), el càdec (Juniperus oxycedrus) i també el llentiscle (Pistacia lentiscus).
La panoràmica que ofereix des de dalt d’aquest turó es veu limitada parcialment per la mateixa vegetació existent. Amb tot, hi ha molt bona visibilitat cap el sector nord, veient-se tot el sector de Les Ferreres i l’ermita de Sant Felip Neri, així com la serralada de la Pòpia, el Ginebral i el Puig Soler.
Història
Aquest topònim pren el nom de turó de les Escudelles degut al tipus de terreny que hi trobem al seu voltant, des dels Forats d’en Claudi que es troben a uns 90 m. al sud del turó, com les balmetes de Terra d’Escudelles, petites balmes situades a uns 70 m. al nord-est del turó. Aquestes cavitats prenen el nom del color del propi sediment, en aquest cas, sorres i llims molt fins, de color groguenc i grisós, i recorden el color de l’escudella. D’aquesta sorra en diuen “Terra d’Escudelles”, perquè fins el segle passat, s’utilitzaven com abrasiu per a netejar coses greixoses, sobretot atuells de cuina i vaixella.
En el Catàleg de roques i agulles monolítiques dels turons de l’Escletxa i de Montconill, s’identifica aquest turó amb el nom de turó Oriental de les Serres, ja que en el moment de la seva edició encara no s’havia inclòs en el Mapa de Patrimoni Cultural de Rellinars.
Bibliografia
MALGOSA MONTSERRAT, Marc; SAMPER GISPERT, Marc i SOLER GIRONÈS, Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.
Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021).
MASÓ GARCIA, Albert; MASÓ GARCIA, Òscar (2025). Catàleg de roques i agulles monolítiques dels turons de l’Escletxa i de Montconill. Edita Editorial Piolet.
