Turó a ponent de la Mallola
Santa Margarida de Montbui

    Anoia
    La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui)
    Emplaçament
    Urb. La Mallola. Crta. C-241-C km. 2..A ponent del darrer carrer asfaltat

    Coordenades:

    41.58247
    1.56028
    379988
    4604421
    Número de fitxa
    08250-23
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Neolític
    Edats dels Metalls
    Antic
    Ibèric
    Estat de conservació
    Dolent
    Superficial i molt exposat a l'erosió
    Protecció
    Legal
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CC.AA. Codi registre I04108. Núm. Jac.: 4766
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08250A00700033
    Autoria de la fitxa
    Raquel Valdenebro Manrique

    Jaciment arqueològic d'un antic taller de sílex, molt extens situat en els vessants de migdia i sol ixent d'un turó que hi ha a ponent de la urbanització « La Mallola », en un lloc ocupat per petites feixes abandonades i plantades d'ametllers. La seva cronologia va del Neolític Mig-recent -3500 -2500/ al ferro ibèric -650 -50. En aquest lloc s'han recollit nombroses restes de talla de sílex, la majoria de les quals estan molt patinades, a més d'alguns fragments de ceràmica feta a mà que, per les seves característiques, es podrien atribuir al Neolític Mig, així com varis fragments de ceràmica oxidada ibèrica i de ceràmica feta a mà. A part d'aquests materials, es van recollir en la part més alta i en un espai relativament reduït, 27 cargols marins i 15 petxines corresponents a espècies de Donax, Chamelea gallina i Columbela rústica, totes elles perforades per tècnica antròpica. La indústria lítica està formada per una gran percentatge d'ascles, esquerdills i fragments molt patinats, la major part dels quals són rebuig de talla. Només en tres casos s'han pogut identificar peces retocades, dues de les quals corresponen a petits rascadors, i la tercera és un fragment de làmina amb petits retocs bifacials en els dos bisells. Cal destacar que a mitja alçada del vessant hi ha tot un conjunt de petites balmes, les quals no van poder ser inspeccionades ja que en el seu interior hi havia ruscos d'abelles. Podria tractar-se d'un taller de sílex amb possible hàbitat a la balma.

    Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven els materials procedents del jaciment.

    Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI) l'any 1986.