Trull d'oli del mas Vila
Cervelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla Especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló, 2017. PEPAAC – ph-57
Descripció
Antic trull d'oli. Es tracta d'un dispositiu tradicional de pedra utilitzat per a trullar les olives i preparar la pasta per a l'extracció d'oli. Aquest trull es troba darrere de la porta del barri del Mas Vila, sota un cobert. L'estructura principal del trull inclou un dipòsit circular d'aproximadament un metre de profunditat, dins del qual gira una mola circular.
La mola, feta també de pedra, estava connectada a un sistema de tracció animal, sovint un ruc, que permetia el seu moviment circular per trencar i triturar les olives. Al voltant de la mola hi ha una estructura de fusta vertical que la sosté i està connectada amb el mecanisme de tracció animal.
Aquest trull és l'únic exemplar que es conserva al terme municipal de Cervelló i representa una peça important del patrimoni agrícola local, demostrant la històrica dedicació de la pagesia de la zona al cultiu de l'olivera.
Resulta de gran interès la informació recollida a la següent enquesta feta a Cervelló l'any 1964 sobre l'elaboració de l'oli a Cervelló i recollida a l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC). Es transcriu tot seguit:
L'elaboració de l'oli (Cervelló), 109.
Informador: Florenci Armengol i Armengol
Edat: 66 anys
Transcriptors: J. Veny, L. Pons
Enquestadors: A. M. Badia, J. Veny, J. Martí, J. Rafel
Data: 9 juliol 1964
Antigament,* com* se feia l’oli per les cases de pagès, doncs es batien les olives un temps abans. Es portaven cap a casa i a les parts a.n* el propietari que rus,* que corresponien; i, un cop tenia el parcer les aulives* a casa, nave’n* un temps determinat en.a* la premsa. Portava les olives enalla,* les aixafaven per medit* d’un animal que voltava amb un trull, que se’n deia, i un cop aixafades les olives, la pasta aquella les agafaven, la posaven amb* uns cofins a dintre d’una premsa més nova o més vella, i aleshores dos homes o tres estrenyien amb una barra amb amb uns pilons de fusta i nave* baixant aquests pilons de fusta i nave’n* estrenyent i l’oli nave* sortint amb* un xupet* i allà quedava l’oli a sobre i les murques* a sota; i quan ja havien estret la premsada,* aplegava l’amo, o l’encarregat de la premsa, l’oli, en posaven amb* un barral i, després* de ple el barral, si n’hi via* un, dos o tres o quatre, o els que hi haguessin, el parcer s’emportava l’oli cap a casa i ja en tenien per n’any* amanint la torrada."
El procés tradicional d’elaboració de l’oli a Cervelló en detall era com segueix:
- Les olives es batien un temps abans i es portaven a casa.
- El propietari i el parcer (persona que treballava les terres del propietari a canvi d'una part de la collita) compartien les olives segons les parts que corresponien.
- Les olives es portaven a la premsa, on es trituraven amb l'ajuda d'un animal que feia girar una pedra de molí (trull).
- La pasta resultant de les olives triturades es posava en cofins i es col·locava en una premsa.
- Dos o tres homes premsaven la pasta amb una barra i pilons de fusta, i l'oli sortia.
- L'oli es recollia en un barral i es deixava reposar per separar-lo de les morques (residus sòlids).
- L'oli resultant es guardava i s'utilitzava per a l'any, principalment per amanir la torrada.
Història
El conreu de l'olivera, després del de la vinya, va ser un dels cultius més importants a Cervelló.
El municipi va tenir una llarga tradició agrícola que ha marcat la seva economia i paisatge al llarg dels segles fins a arribar al moment de la seva industrialització.Històricament, la vinya va ser el cultiu predominat, però l'olivera va tenir un paper fonamental en la diversificació de les activitats agrícoles de la zona.
Les condicions climàtiques i el tipus de terrenys que hi ha al municipi, van ser propicis per a aquest tipus de conreu.
L'olivera, resistent i adaptada a les condicions mediterrànies, va proporcionar una font d'ingressos i una assegurança alimentària per als habitants de Cervelló. A més, el seu conreu no només va tenir un impacte econòmic, sinó també cultural, contribuint a la configuració del paisatge rural i a la vida quotidiana dels cervellonencs.
Encara avui, tot i que l'activitat agrícola pràcticament ha desaparegut, es poden trobar vestigis d'aquesta rica tradició olivarera, amb arbres centenaris que continuen embellint el paisatge i recordant l'important passat agrícola de Cervelló.
Bibliografia
AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.
GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.
LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.
VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística.
