Troballa de la Mare de Déu de Joncadella

Sant Joan de Vilatorrada

Al marge de les llegendes, el topònim Joncadella data ja del segle XI quan apareix en la seva forma llatina "ionchatella" i que en efecte fa referència a un indret amb abundants aquest tipus de plantes. La llegenda de la troballa es correspon amb la tipologia típica de les llegendes de les Mares de Déu trobades: imatges amagades en llocs inaccessibles en un període indeterminat, identificat amb els temps de l'invasió sarraïna, que després de segles són trobades per pastors en la majoria de les vegades al observar que un dels seus animals (normalment un bou) té una conducta estranya. Al esbrinar de què es tracta es descobreix l'amagatall amb la imatge. En alguns casos (que no és el de Joncadella) el pastor agafa la imatge i la porta a la seva parròquia, i de forma miraculosa la Verge torna als seu amagatall original, sent interpretat aquest fet com que la Mare de Déu vol ser venerada allà, amb motiu del qual se li aixeca un santuari prop de lloc de la troballa. Malgrat fer referència a temps anteriors totes aquestes llegendes són originals del segle XIV. Prevaleix la teoria afermada pels antropòlegs de què aquest tipus de culte té una forta connexió amb algun tipus de culte pagà anterior al cristianisme, doncs tots els elements que hi participen estan carregats de simbolismes pagans. En primer lloc, la referència als elements naturals: totes les Mares de Déu són trobades en coves, brollador d'aigua, fonts etc. Llocs especialment simbòlics en un tipus de culte lligat a la terra on es venera a la mare natura i als elements naturals i que és el cas de tots els cultes anteriors al cristianisme. També hem de tenir en compte que tots els santuaris marians estan ubicats en paratges naturals i llocs especialment privilegiats per la natura , mai es tria l'indret a l'atzar. En segon lloc el fet de què es tracti de Mares de Déu, una figura especialment lligada a la natura i a la fertilitat. La història de la llegenda també inclou molts elements pagans, així els protagonistes de la troballa acostumen a ser pastors, que simbolitzen la innocència, i els mitjans són els animals, normalment bous, que simbolitzen la força i el treball de la terra. Davant d'aquesta acumulació de fets, s'especula amb la possibilitat de què bona part dels cultes a les Mares de Déu trobades siguin una cristianització de cultes pagans anteriors relacionats amb elements naturals, nimfes, i esperits i que la ubicació d'aquests santuaris no sigui més que la cristianització d'antics llocs sagrats.