Trobada de Puntaires
Talamanca

    Bages
    Plaça del raval, 08279 Talamanca

    Coordenades:

    41.73817
    1.97704
    414934
    4621212
    Número de fitxa
    08277-183
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Manifestació festiva
    Contemporani
    Segle
    XX-XXI
    Any
    1997
    Estat de conservació
    Bo
    Es celebra anualment.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Quim Serdà Manau

    La trobada de puntaires es celebra un cop a l'any en un diumenge de maig. És una jornada en que s'agrupen puntaires de tot el Bages i comarques veïnes i mostren al públic la tècnica d'aquesta tradició artesana. A més, hi ha una ballada de sardanes per amenitzar la festa .

    La trobada de puntaires es va realitzant des de l'any 1997 amb la intenció de donar a conèixer la pràctica artesana de fer puntes de coixí. Les puntaires eren tradicionalment dones que, un cop rebien el patró que havien de seguir, treballaven exclusivament a casa. L'aprenentatge de les puntes l'iniciaven de ben joves, des dels tres anys. Aquesta preparació a vegades tenia lloc a casa d'una puntaire experta. Els pares pagaven una quantitat mensual per aquesta educació, al mateix temps que proveïen la filla de tot el material necessari per a l'aprenentatge. A la llarga, la noia començava a assistir la seva mestra en els seus encàrrecs a canvi d'un petita comissió. Això continuava fins al final de la seva formació, fins al moment en què la noia es valia per si mateixa i podia treballar pel seu compte des de casa seva. Aquestes treballadores normalment cobraven molt poc. El rander mantenia les puntaires en una posició d'absoluta dependència. Sovint dividia el patró en diverses parts i el repartia en pobles diferents perquè les dones no en poguessin reproduir el conjunt i no poguessin vendre la feina pel seu compte. Aquesta indústria domèstica va desaparèixer a partir del moment en què es va imposar la màquina de cosir i a partir de l'emergència de la gran indústria tèxtil catalana. Moltes dones van començar a treballar a les fàbriques perquè la demanda de les puntes fetes a mà, sempre més cares, havia disminuït. Darrerament s'ha recuperat aquesta tradició amb una finalitat del tot lúdica.