Aquesta tradició sorgeix quan a la porta de l'hostal "Cal Ginesta" van col·locar un ninot i un porró de fusta per tal d'aconseguir l'atenció dels viatgers. Llavors, en Juhera, que tenia un altre hostal des del 1840, n'hi posà un d'autèntic cap al 1920. Els de "Cal Ginesta" en van col·locar dos per no quedar-se enrere i en Juhera pujà a tres (16 litres a cada porró), formant els Tres Porrons. Més tard, cap al 1953, a l'hostal de "Cal Simon" en van posar quatre (12 litres amb 15 quilos), per no ser menys. Des de llavors, el Rebato se'l coneix popularment com "els Porrons". L’activitat de les tres tavernes van fer famós aquest tram de la N-II, que molts utilitzaven per visitar Montserrat. L’any 1969, es va construir una variant de la carretera principal (actualment A-2), que va alliberar el Rebato del trànsit de vehicles, però també va fer canviar el negoci tradicional dels hostals a peu de carretera. Tot i que la tradició dels porrons va començar a perdre’s, aquests restaurants van romandre actius fins entrat el segle XXI.
Cada hostal tenia un reclam per al visitant; la dita del "Dos Porrons" era: "Con una mano beberás, tu fuerza probarás y nada pagarás"; la del "Tres Porrons" deia: "Per tots cantons mongetes i botifarres als Tres Porrons". S’havia arribat a organitzar fins i tot algun concurs d’aixecar porrons, amb campió local i tot. La fama adquirida concretament pel restaurant “Tres porrons”, va atraure a mitjans del segle XX, a personatges com el doctor Alexander Fleming, l’actor Errol Flynn, Hassan II (rei de Marroc), i una llarga llista de celebritats com futbolistes, polítics o cantants, entre d’altres. El restaurant va tancar les seves portes del carrer del Rebato n. 75 l’any 2002.
