Torrent dels Alous Rubí

Vallès Occidental
Extrem E del terme, 08191-RUBÍ
A l'esquerra de la riera de Rubí

Coordenades:

41.50734
2.02473
418610
4595538
08184-94
Patrimoni natural
Zona d'interès
Regular
Actualment s'està portant a terme una intervenció per a la recuperació d'aquest espai des de l'Institut Municipal del Mediambient (l'IMMA).
Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals.
Inexistent
Fàcil
Social
Pública
AGÈNCIA DE L'AIGUA - Generalitat de Catalunya, Pça. Sant Jaume, BARCELONA i altres.
Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

Afluent de la riera de Rubí pel seu costat esquerre, marcant el límit del terme municipal de Rubí amb el de Sant Cugat, des del segle XIX. Presenta una vall relativament oberta. En aquest torrent es troba la major proliferació d'àlbers de tot el terme de Rubí. A la part alta es troba una zona boscosa, que ha estat esclarissada per a fer-hi un camp de golf. També dins el curs del torrent s'hi ha fet una bassa, per a regar la gespa del golf. A les zones més baies de la vall es poden trobar alberedes fins a la intersecció amb la carretera BP-1503, amb més d'una trentena d'exemplars amb una mida superior als 12 metres d'alçada. A partir d'allà es troba un bosc de ribera mixt format per una albereda - pollancreda fins a l'alçada de l'anomenada bassa dels Alous (en terme de Sant Cugat) i pollancreda sola a l'alçada de can Vallhonrat.

Es poden veure alguns petits ponts d'època que travessen el torrent. Part del torrent va ser restaurat a principis de la dècada de 1990 quant s'hi va instal·lar el parc d'activitats econòmiques de can Sant Joan.

L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes" (XERCAVINS, 1989). Antigament es coneixia com torrent de Fontanilles. Per travessar-lo hi ha un pont força alt que el segle XIX fou motiu de litigi entre l'Ajuntament de Rubí i el de Sant Cugat per tal d'arranjar-lo per alguna torrentada. Com que no existia la carretera el camí dels sagraments era el camí principal cap a Sant Cugat i Barcelona (RUFÉ, 1984a; 199a7).

BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) "L'agricultura rubinenca. Notes històriques" XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)