Torrent de Mitjavila Sant Hipòlit de Voltregà

Osona
Avinguda del President Francesc Macià - Avinguda del President Tarradellas
Al bell mig del nucli urbà, sota els ponts que creuen el torrent i el passatge Parés
514m

Coordenades:

42.01482
2.2378
436891
4651703
08215-199
Patrimoni natural
Zona d'interès
Contemporani
Popular
XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Social
Pública
Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà
Adriana Geladó Prat

Parc urbà que conforma la zona verda més cèntrica del municipi i ocupa tota la llera del torrent de Mitjavila, des de la plaça Pompeu Fabra fins a l'encreuament amb el carrer de Lluís Companys, passant per sota del pont vell de Mitjavila i del pont nou del passatge Parés. Presenta una planta irregular allargassada disposada en diferents nivells, amb un paviment de sauló i una gran quantitat d'arbres plantats de diferents espècies (alzines,moreres, avets). Compta amb una zona de jocs infantils situada sota del passatge Parés i amb accés des d'aquesta mateixa via mitjançant unes llargues escales. De fet, el parc compta amb diversos accessos: des de la plaça Pompeu Fabra, des de les escales situades al costat del pont vell i des de l'avinguda del President Tarradellas, a peu pla. La part de llevant del parc està rematada amb una placeta de planta semicircular pavimentada amb asfalt i llambordins, i envoltada de moreres. A partir de l'encreuament amb el carrer de Lluís Companys, el traçat del torrent continua per l'avinguda del President Tarradellas reconvertit en un passeig pavimentat i delimitat amb plataners fins a la plaça del torrent de Mitjavila.

Altres noms relacionats amb l'element: sota ponts.

El torrent de Mitjavila creua el terme municipal de Sant Hipòlit en sentit nord-oest i sud-est, dividint la població en dos sectors. Procedeix del clot o torrent de la font de la Sala, que baixa de la serra de Sobremunt, i que al mig del nucli urbà es denomina torrent de Mitjavila. Aquest torrent nodria a la majoria de les fonts i dolls d'aigua del terme. Històricament, el torrent sempre havia estat molt utilitzat per la gent de la vila. Ja entre els segles XVI i XVIII, el treball dels paraires depenia d'aquest torrent, tot i que la brutícia acumulada a l'aigua i la duresa de les condicions de treball provocaven diverses malalties a la població que en feia ús. A mitjans del segle XIX, dues epidèmies de còlera van causar estralls entre la població de la vila i de la resta del Voltreganès. Tot i això, el torrent també s'utilitzava per regar els horts i camps de la rodalia, rentar-hi la roba i com un espai de joc infantil durant bona part del segle XX fins que, de mica en mica, es va anar convertint en un espai deixat i brut. Com que el tema de la salubritat i higiene de l'aigua i del torrent preocupava a tothom, l'any 1968 es va redactar un projecte d'urbanització del mateix que en proposava el seu soterrament. Aquest document descriu mínimament el torrent tot dient que "su disposición orográfica al quedar el núcleo urbano separado en dos partes por un torrente que discurre sensiblemente del Oeste al Este, le ha obligado a dividir la población precisamente por su zona central donde debería existir el Centro Cívico de la villa. La unión entre si únicamente está resuelta en una pequeña parte que tiene el torrente cubierto y que permitió ya en el siglo XVIII construir una plaza. Posteriormente fue unido por el Camino Vecinal de la Diputación, de San Baudilio de Llusanés a la Gleva. (...) Desde épocas antiguas el Torrente de Mitjavila (...) ha servido como colector de las aguas residuales de la población, llegando actualmente a unas condiciones higiénicas deplorables hasta tal punto que en el año 1965 en que hubo ochenta casos de tifus (...)" (AMSHV. c.985). El mateix projecte conclou que s'hauria de cobrir en una longitud de 420 metres i uns 20.000 m2. Tot i aquest projecte, l'escriptura per a l'obtenció dels terrenys data de l'any 1989, moment en que es van iniciar les obres. Bona part del soterrament fou inaugurada l'any 1990 pel president de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes. Aquesta institució en va finançar l'execució. Tot i això, les obres de soterrament es van allargar fins a mitjans de la dècada dels anys 90.
En l'actualitat, el tram de torrent documentat es correspon amb una de les zones verdes més cèntriques del municipi i també s'utilitza com a espai de concerts i activitats culturals diverses, especialment durant els mesos d'estiu.

ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 84.
"Especial Torrent de Mitjavila". <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 25, juliol 1990, p. 7-14.
MUNTANYÀ I TRAVERIA, Josep (Seina) (1991). "El torrent de Mitjavila". <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 32, abril 1991, p. 11-12.
SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 24, 94-95.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 7.BAMP.
Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 03-04-2020].