Torrent de l'Esbarzer

Rellinars

El torrent de l'Esbarzer és un curs d'aigua intermitent, neix a l'est de la Serra del Ginebral, per sota del Casot, en la confluència del torrent de la Font del Bosc i el torrent del Racó. Per sota el Casot s'hi aboquen les aigües del torrent de Casajoana i discorre de nord a sud per l'obaga de Serra Gallina fins a creuar el camí de les Ferreres, on uns dos-cents metres més avall, just per sota el mirador del mas del Gibert de Baix, es retroba amb el torrent de la Font d'en Sala i plegats es converteixen en afluents de la Riera de Rellinars.
En el seu recorregut, rep per la riba dreta l'aigua de dues torrenteres intermitents que tenen el seu naixement en terres de Les Ferreres, actualment esdevingudes boscos, mentre que per la riba esquerra n'és afluent un torrent que neix a Serra Gallina, en el seu punt més alt i discorre entre antics oliverars, travessant els camins carreters del Gibert a Casajoana i del Ginebral. També rep les aigües d'escorrentia que es produeixen en els pendents naturals de la muntanya. Més al sud, hi ha la Font de l'Esbarzer, una deu d'aigua que brolla per sota el marge mateix. La zona és coneguda amb el nom de "Bullidors" o Font dels Bullidors perquè quan l'aigua discorre per aquest tram es poden observar bombolles. El seu llit normalment té un recorregut més aviat planer, amb trams importants on el llit s'eixampla formant lloses pedregoses que permeten travessar-lo d'un costat a l'altre, ja sigui a peu o amb vehicle. Però en algunes zones està fortament encaixat, amb algun canal abrupte, on l'erosió només s'activa en èpoques de pluges abundants. És el cas del gorg que hi ha a tocar de la barraca d'en Ramon del Gibert de Baix, per darrera Serra Gallina.
És també un corredor biològic i espai de refugi, de cria i d'hivernada per a moltes espècies. Els ocells són, tal vegada, el grup més nombrós dels vertebrats, amb el gaig, la merla, el tudó, el pit-roig o les mallerengues, el pinsà, la puput o la cadernera. També hi ha presència de rapinyaires com esparvers i astors. Pel que fa al grans mamífers trobem rastres de guilla, fagina o cabirol i especialment de senglar, present a tot el municipi. Tots ells aprofiten les surgències que brollen espontàniament del llit calcari per assedegar-se.
La vegetació característica de les lleres és l'alzina, barrejada amb cirerer d'arboç tot i que en les zones més obagues i humides s'enriqueix amb el boix i el roure. Al final del seu recorregut abans de creuar el camí de les Ferreres a Les Codines destaca una alzina surera propietat de Les Ferreres de més de cent-cinquanta anys que conserva el suro pelegrí. Durant tot el recorregut, hi ha abundant presència de roldor i també de bardissa i roser salvatge. En alguns dels trams on les cassoletes del llit estan plenes d'aigua hi creix ufanós el canyissar i diferents espècies de jonc a més de l'herbassar característic amb molses i falgueres.