Torrent de la Font del Conill
Rellinars

    Vallès Occidental
    Torrent de la Font del Conill
    Emplaçament
    Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
    398

    Coordenades:

    41.6325
    1.9327
    411101
    4609525
    Número de fitxa
    08179 - 240
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08178A004090010000OX
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    El torrent de la Font del Conill és un corrent d'aigua intermitent, que neix al Serrat dels Ginebres. L'accés més fàcil es fa des de la seva desembocadura, que conflueix amb la Riera de Rellinars de la qual n'és afluent. Per accedir-hi fàcilment s'ha de pujar pel Camí de Les Boades, travessar la Riera de Rellinars, un cop deixada enrere la Font dels Llaminers i entrar pel Camí de la Font del Conill que el va resseguint en tot el seu recorregut pel terme municipal i des del qual de tant en tant, si l'espessa vegetació ho permet, s'hi pot accedir. Alhora es nodreix de vàries torrenteres amb pendents verticals i força emboscats. El seu llit està fortament encaixat, amb canals abruptes on l'erosió només s'activa en èpoques de pluges abundants. Una terra ocre crea la tonalitat característica del llit del torrent. En llarg del seu recorregut, s'hi localitza un gorg i la font que dona nom al torrent a més de dos forns de calç situats a la llera esquerra amb les boques de la fogaina dins del mateix torrent.
    És també un corredor biològic i espai de refugi, de cria i d'hivernada per a moltes espècies. Els ocells són el grup més nombrós dels vertebrats, amb el gaig, la merla, el tudó, el pit-roig o les mallerengues, el pinsà, la puput o la cadernera. També hi ha presència de rapinyaires com esparvers i astors. Pel que fa al grans mamífers trobem rastres de guilla, fagina i especialment de senglar, present a tot el municipi.
    La vegetació característica de les lleres és l'alzina, tot i que en les zones més obagues i humides s'enriqueix amb el boix i el roure. Durant tot el recorregut, hi ha abundant presència de roldor i també de bardissa i roser salvatge. En alguns dels trams, on les cassoletes del llit estan plenes d'aigua, hi creix ufanós el canyissar i diferents espècies de jonc a més de l'herbassar característic amb molses i falgueres.

    L'accés no està senyalitzat.