Torrent de La Barbotera
Rellinars

    Vallès Occidental
    Torrent de La Barbotera
    Emplaçament
    Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
    427

    Coordenades:

    41.63763
    1.93566
    411355
    4610091
    Número de fitxa
    08179 - 105
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Pública
    Agència Catalana de l'Aigua (Carrer de Provença, 204 - 08036 Barcelona)
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    El Torrent de la Barbotera és un curs d'aigua intermitent que neix de la confluència de dues conques abruptes situades al capdamunt de la carena del Camí Ral, que circulen entre el Castell de Bocs i la Roca del Duc, en ple cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac. Es nodreix de les torrenteres abruptes que se situen a banda i banda del curs fluvial, com el torrent de Les Boades Velles. Per accedir-hi cal entrar pel Camí de les Boades, una pista rodada i passar la Font de Carlets i la dels Llaminers. Deixant a mà dreta un primer trencall, uns dos-cents metres més amunt hi ha l'accés al Camí de la Font de la Saiola. Entrant per aquest punt, creuarem el gual on desguassa el torrent de la Barbotera i el de la Saiola per donar pas a la Riera de Rellinars. És un espai abrupte, emboscat on l'aigua, quan plou pot baixar amb molta força. L'erosió del llit només s'activa en èpoques de molta pluja. És també un corredor biològic i espai de refugi, de cria i d'hivernada per a moltes espècies. Pel que fa al grans mamífers trobem rastres de guilla, fagina i especialment de senglar, present a tot el municipi. La vegetació característica és l'alzina, que en alguns indrets s'identifica clarament com de rebrot resultat del seu aprofitament per a l'obtenció de llenya i carbó vegetal. A les clarianes hi ha brolla calcícola de romaní i jonceda. En les zones més obagues i fondals l'alzinar s'enriqueix amb el boix i la roureda, mentre que a les parts de soleia es barreja amb el pi blanc, bruc i cirerer d'arboç. La vegetació de ribera està supeditada al caràcter intermitent del torrent; es redueix a comunitats arbustives i herbàcies que en aquest cas colonitzen la llera o els indrets on la s'acumulen sediments. S'hi localitza jonquera amb molínia, canyís i boixedes que poden resseguir les lleres. Destaca la grevolosa o grevolar que hi ha al voltant de l'avenc i de la font. La seva mida depassa els quatre metres d'alçada i està situada en el torrent, en una zona ombrívola que s'inicia en l'indret on està situada la Font de la Barbotera i també l'avenc del mateix nom. Les seves fulles són fàcilment identificables i el seu estat és excel·lent.
    En aquest torrent s'hi localitza la font que porta el mateix nom, l'avenc que la nodreix i un forn de calç que ha estat localitzat durant la realització del Mapa de Patrimoni.

    Mereix una protecció especial la grevoleda basada en l'Ordre de 28 d'octubre de 1986, per la qual es regula el verd ornamental nadalenc i es protegeix el boix grèvol -article 2 -(Correcció d'errada en el DOGC núm. 842, p. 1984, de 22.5.1987)

    El nom de la riera de la Barbotera està documentada des del segle XIII (VALLS i PUEYO:2012). En un document on el dia 14 de setembre de 1292 Jaume de Sala, amb el consentiment de la seva esposa Alamanda, i el seu fill Gilabert, veïns de Rellinars, van vendre al jurisperit Guillem de Solà un tros de terra anomenat Plana Barbota, situat al terme de Rellinars i que era una possessió de l'església de Santa Maria de l'Estany. Aquella terra termenava amb les terres del mas Alavedra, amb les terres de Ramon Alavedra i amb la riera de Barbotera. Els masos Torrents i Ladarnal, que eren feus del mateix Guillem de Solà, els conreava l'esmentat Jaume de Sala.

    VALLS i PUEYO, Joan (2012). Arnau de Ràfecs, rector de Rellinars. Arxiu Joan Valls i Pueyo. Inèdit.