Torrent de Can Badal
Sant Cugat del Vallès

    Vallès Occidental
    A Valldoreix, entre la zona de Mas Fuster i les masies de Can Badal i de Can Cussó.
    Emplaçament
    EMD Valldoreix

    Coordenades:

    41.451186562948
    2.051578982123
    420782
    4589279
    Número de fitxa
    08205 - 944
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    Diversos
    Autoria de la fitxa
    Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

    El torrent de Can Badal està situat a Valldoreix, entre la zona de Mas Fuster i les masies de Can Badal i de Can Cussó. Es tracta d'un corredor i connector biològic de l'eix Cerdanyola del Vallès - Sant Cugat - El Papiol, i forma part de la connexió entre els rius Besòs i Llobregat. Entorn del torrent, hi trobem exemplars de pi pinyer, pi blanc i alzina. Entre arbustos i matollar, hi creixen les següents espècies: marfull, aladern, aladern de fulla ampla, arboç, arítjol, lligabosc, galzeran, espàrrec, heura, falguera, estepes, argelaga i romaní.

    L'any 2022, l'EMD Valldoreix va invertir prop de 40.000 euros en el projecte de renaturalització del torrent de Can Badal. Va rebre una subvenció de 28.300 euros procedents de la Generalitat de Catalunya, dels fons europeus FEADER. Es van fer millores en la passera de fusta existent, es va instal·lar una vorada de fusta per contenir les terres, es feren aportacions de material amb una barreja de sauló, pedra i calç. Es realitzà una repoblació vegetal amb helòfits, es consolidà la llera, es va construir una bassa de laminació al voltant del camí de la Salut, on es plantaren espècies vegetals autòctones helòfits, arbustives de ribera i roures. També, es va retirar la canya americana, atès que es tracta d'una espècie invasora.

    Entorn del torrent de Can Badal, hi trobem exemplars de pi pinyer, pi blanc i alzina: 

    El Pinus pinea és de la família de la pinaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. Pinus és el nom llatí dels pins i pinea és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.

    El Pinus halepensis Mill és de la família de la pinaceae, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. Pinus és el nom llatí dels pins i halepensis és la procedència d'Alepo, al nord de Síria. L'arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d'alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L'escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres. El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d'ample, de color marró.

    El Quercus ilex L és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i ilex és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clares i pubescents.