Torre Mingrat
Ripollet

    Vallès Occidental
    Nucli urbà de Ripollet (08291)
    Emplaçament
    c/ Joan Miró, 3

    Coordenades:

    41.49694
    2.16227
    430077
    4594263
    Número de fitxa
    08180 - 28
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Noucentisme
    Segle
    XX
    Any
    1924
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA, ACCN: 27628
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Privada
    Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona Av. Diagonal, 621-629 (08028) Barcelona
    Autor de la fitxa
    J Douet

    Antiga torre d'estiueig aïllada de planta, pis i golfes, de maó arrebossat i teula àrab; la coberta de dos vessants amb carena perpendicular a la façana. Una ampla galeria, al primer pis, descansa sobre quatre columnes dòriques, la coberta projecta sobre un arc central lleugerament peraltat i dos arcs carpanells laterals amb columnes dòriques; la façana s'obre amb cinc grans finestrals més l'entrada principal a l'habitatge. En el timpà dessota del ràfec hi ha una decoració en ceràmica que representa la imatge de la Mare de Déu. La casa està envoltada per un jardí.

    Una de les últimes torres construïdes per a estiuejar a Ripollet, els anys 20 del segle passat, quan fa poc que s'havia obert la rambla de Sant Jordi. El primer propietari, el Sr. Moya la va vendre vers el 1945 al Sr. Mingrat. Va ser residència de l'ordre de monges del Cor de Maria els anys 50, i va ser adquirit els anys 80 per la Caixa de Pensions. Es la seu del Centre d'Esplai l'Estel, el Club de Petanca i Ripollet Sardanista.

    AA.DD. (1988) Estudi social de Ripollet. Ajuntament de Ripollet. Ripollet. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.73.