Torre del Santmartí

Sant Fruitós de Bages

La primera data en la qual es cita l'existència d'una guàrdia és l'any 976. Es tracta d'una venda d'una vinya ubicada a la Guardiola de Sant Fruitós. A totes les referències documentals localitzades, l'element apareix referenciat com la "guardiola" de Sant Fruitós. Al llarg de tot el segle XI, aquest tipus d'operació es repeteix en nombroses ocasions, proporcionant, especialment durant la primera meitat d'aquest segle, abundants testimonis de la seva existència. Un total de sis pergamins, deixen constància entre el 1014 i el 1057 de l'existència d'un indret de la parròquia de Sant Fruitós, on es troba aixecada una guardiola. Les referències a la Guardiola desapareixen durant la segona meitat del segle XI i la primera meitat del segle XII, període durant el qual no s'ha pogut localitzar cap document entre els Fons de Sant Benet de Bages, en els quals s'esmenti la Guardiola. Aquesta manca de notícies no s'ha d'interpretar com una desaparició de la construcció, sinó com a producte d'una eventualitat històrica. Potser un examen més exhaustiu de la documentació donaria resultats que permetessin omplir aquest buit cronològic. Durant la segona meitat del segle XII -entre el 1153 i el 1168 - a la documentació apareix l'existència del mas Guardiola, relacionat geogràficament amb l'indret on tradicionalment es trobava la construcció militar. (Doc. 459). En cap document no s'especifica l'indret exacte de la ubicació del mas. Si aquest fou construït aprofitant l'existència de restes d'una construcció militar, o al contrari, va ser aixecat de nova planta en algun indret del turó diferent del que es trobava la torre, és una qüestió que no es pot precisar. Ara bé, sí que es pot relacionar clarament l'existència del topònim de guardiola amb la presència d'un mas que adopta el nom de la construcció. Al segle XIII pertany el darrer document localitzat dins dels Fons de sant Benet de Bages. Es tracta d'un arrendament d'una peça de terra datat el 1295, que es troba ubicada al lloc anomenat Guardiola. Al llarg del segle XIII es té constància d'un mas anomenat Guardiola a les immediacions del turó. Aquest mas no s'ha pogut identificar amb cap estructura moderna, la qual cosa fa pensar que no va tenir continuïtat en el temps, i potser restà rònec durant la Pesta Negra, desapareixent posteriorment. D'altra banda no es pot precisar l'ubicació d'aquest mas, ni saber si era a dalt de turó o als peus d'aquest. El topònim de "Guardiola" es va mantenir fins la segona meitat del segle XVII. L'any 1601 en un dels capbreus de Sant Fruitós de Bages, es pot apreciar com encara es parla del "loco vocato guardiola". Posteriorment, en una data que no aconsegueix precisar, el topònim del turó canviaria pel de "Sanmartí", cognom de la família propietària dels terrenys on es trobaria ubicada la torre. A part de tota la documentació relacionada amb la construcció medieval, al mateix puig de Guardiola es té constància de l'existència d'una segona torre. A mitjans de segle XIX, a l'indret on hi havia hagut la Guardiola es construí una nova torre, amb una funció destinada a ser el suport del nou telègraf òptic. La majoria de torres de telegrafia òptica a Catalunya es construïren entre el 1848 i el 1853, a càrrec de l'enginyer basc José María Mathé. Per tant, és entre aquestes dates que se situa la construcció de Sant Fruitós. La torre de Santmartí era la primera d'una xarxa de telègraf que comunicava Manresa amb Vic. Es connectava directament amb la torre de Puigterrà de Manresa (punt telègraf precedent) i amb la del campanar d'Artés (punt telègraf següent). Es localitzava a 318msnm, per tant, uns 10m per sobre de l'actual cota (LEN, 2004). Finalment, cal esmentar que a la dècada dels setanta de la passada centúria es construí un vèrtex geodèsic al bell mig de les construccions. Aquesta fita, aconseguida per mitjà de formigó armat, i de varis metres d'alçada per un metre quadrat de superfície aproximadament, afectà enormement les antigues edificacions.