Torre del Prat Xic Malla

Osona
Camí del Prat
08111-151
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Popular
XIV-XV
Regular
Els nivells superiors han estat adaptats com a habitatge.
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Defensa
BCIN (Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949)
Fàcil
Residencial
Privada
000803900DG33F0001SJ
Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.

La masia del Prat Xic va construir-se aprofitant l'estructura d'una torre de defensa medieval, que es correspon amb la part de ponent de l'edifici. És una torre de planta quadrangular de tres nivells d'alçat, dels quals el més ben conservat es correspon amb la planta semisoterrani, on hi ha la volta de pedruscall amb trapa que comunicava amb el pis superior. Aquí s'hi observen diverses espitlleres amb esplandit, la majoria de les quals estaven tapiades. Els nivells superiors han quedat integrats dins la masia, la qual s'ha reformat recentment. Els seus murs són d'una amplada considerable i són fets de pedra lligada amb argamassa, amb carreus escairats a les cantonades.

Tot i que no s'han trobat referències documentals de la torre, la primera notícia que trobem a la zona del nom Prat es remunta a l'any 968, quan en motiu de la venta d'una casa, s'esmenta que està situada en el castell d'Orsal, prop del Prat. Més endavant, ja a l'any 1308, està documentat el casament entre Pere Prat i Guillema Ral, filla del mas Ral de Taradell. Uns anys més tard, el paborde de gener de la Catedral de Vic va acceptar a Benvinguda Prat com a súbdita. La filla del mas Prat de Malla -i la seva descendència - va haver de sotmetre's al paborde en motiu del seu casament amb l'hereu del mas Molist de Taradell, que ja n'era un súbdit. Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Bernat Prat. En aquest moment el mas Prat ja devia ser un mas important, ja que tenim constància del casament dels fills del mas amb d'altres masos importants de la comarca. Així, veiem que l'hereu del mas a principi del segle XV, Bernat Prat, es casà amb Blanca, filla de la Sala de Folgaroles; l'any 1464 la pubilla Isabel Prat es casà amb Pere Solà Desbuy, filla de la pubilla del mas Jolis de Sant Vicenç de Torelló; l'any 1524 Elionor Prat es casa amb Gabriel Pladelasala de Granollers, fill de la pubilla d'aquest mas. A mitjans del segle XV també es produeix un altre fet habitual: la pubilla Eularia Prat va casar-se en primeres núpcies amb Pere Pelahí i en segones amb Bartomeu Roma, qui havia estat casat anteriorment amb Isabel Conanglell de Vinyoles, pubilla d'aquest mas d'Orís. Probablement per mantenir el patrimoni familiar, el fill d'Eularia i Pere va casar-se amb la filla de Bartomeu i Isabel. Durant el segle XVIII el propietari de la casa fou el mossèn Sagimon Torrent.

IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. ORDEIG, R. (1999). Catalunya Carolíngia: els Comtats d'Osona i Manresa. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial. PUIGFERRAT, C. (2000). "Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376". Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs.