Torre del Castell de Clariana Argençola

Anoia
Clariana
A l'indret del Coll de Fenals. Camí que surt de la BV-2212 del km 4,5. Es puja aquest camí uns 100m
554

Coordenades:

41.5865
1.50053
375015
4604953
08008-35
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Medieval
X-XII
Dolent
Les estructures estan en un estat de conservació deficient. L'entorn està ple d'enderroc dels murs i la torre.
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Defensa
BCIN R - I - 51- 5179
IPA: 871
Fàcil
Sense ús
Privada
08008A007001230000IO
Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.

Poc queda dels que havia estat el Castell de Clariana. S'observa una torre circular, feta amb carreus irregulars, ben escairats i disposats en filades horitzontals ben alineades. D'aquesta torre la part més conservada és l'orientada a l'est, la resta ha caigut en part. En l'entorn de la torre, s'observen estructures quasi en ruïnes en forma de murs.

Situat en un indret boscos, l'abandó de l'entorn més immediat ha provocat l'ocupació de l'indret per vegetació i arbrat, que acceleren la destrucció de les estructures. L'enderroc de la majoria d'estructures, sumat a l'estat de l'indret, dificulta la identificació de les estructures.

La primera referència d'aquest castell data de l'any 989, quan el levita Eldemarel llegà al seu germà Sesmon d'Oló, amb l'obligació que donés 300 sous a la catedral de Vic. L'any 1002, el papa Silvestre II confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat. L'any 1015 n'era castlà d'aquest castell i del de Mediona, el levita Guillem. L'any 1084, Maiamburgs i Belessem juraren fidelitat a Berenguer, abat de Sant Cugat, pel castello Cleriana. L'any 1098, el papa Urbà II confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat. L'any 1193, quan finà Berenguer de Clariana, llegà aquest castell al seu fill homònim. L'any 1206, Berengarius de Villafrancha jurà fidelitat per aquest castell a l'abat del monestir de Sant Cugat. L'any 1234, el rei Jaume I el Conqueridor confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat. A començaments del segle XVII pertanyia a J. Moxona.

AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.