Torre de Santa Margarida
Sant Feliu de Llobregat

    Baix Llobregat
    Punt alt de la riera de Santa Creu, on s'ajunta amb el torrent de les Torres

    Coordenades:

    41.40678
    2.0703
    422293
    4584332
    Número de fitxa
    08211 - 187
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Romà
    Segle
    IIaC-IIIaC
    Estat de conservació
    Dolent
    Actualment el jaciment està sota el nivell del terreny i és difícil intuir on es localitza exactament, degut a la vegetació i a construccions posteriors.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    2553
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08210A00100002
    Autoria de la fitxa
    ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT

    Jaciment amb restes romanes trobades a un dels murs de tancament del reciente de la Torre de Santa Margarida. S'han registrat restes de paviment romà opus signium,. No s'ha localitzat cap estructura, pero es pressuposa l'existència d'una vila romana. També han aparegut restes de tegulae, dollia i àmfora.

    La romanització de la península s'inicia immediatament un cop finalitzada la II Guerra Púnica. De fet al 197 a.C es crea les províncies de l'Hispania Ulterior i Hispània Citerior. El s.III a.C és el moment de l'expansió de la república romana pel Mediterrani, això comporta una gran entrada de riqueses que afavoriran a les classes privilegiades. Per altra banda l'enriquiment de comerciants i mercaders fa sorgir una nova divisió dintre del grup patrici, per una banda la noblesa tradicional i per altra els denominats homines novi (personatges que entren nous dintre del grup patrici que venen d'un grup inferior). La vida de patrici implicava el consum i ostentació de bens luxosos, el qual crea la necessitat d'un proveïment constant que derivarà amb una major proliferació de les viles . Aquestes s'han d'entendre com petites unitats d'explotació rural, compostes per un edifici principal on residia el patrici i un seguit de subestructures i cambres destinades als esclaus; la casa estava envoltada per terrenys de cultiu, lligat al tipus de plantació apareixen estructures de producció especialitzades (molins d'oli, almasseres...).

    GUASCH, D.; MENÉNDEZ, X.; SOLIAS, J.M. "Estudi del poblament d'època romana a la Vall del Verç".
    Miscel·lània d'Estudis Santjustencs. VII, p.9-63.
    PIERA, L. "Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya". Empúries.
    [Barcelona] Vol. 48-50 (1993), II.
    SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat
    de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura.