Torre de Mas Galter
Santa Susanna

    Maresme
    C. del Bou, 25
    11

    Coordenades:

    41.63724
    2.70563
    475483
    4609543
    Número de fitxa
    08261 - 1
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XV
    Estat de conservació
    Regular
    La torre ha perdut el coronament i té alguns elements adherits (cables elèctrics, senyalització de carrer)
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN. Decret 22/04/1949 (BOE 5-5-1949) / PGOMSS 1982
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si: IPA 9059
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    5597601DG7059N0001KS
    Autoria de la fitxa
    Marc Bosch de Doria

    Torre de guaita de planta circular, amb la base atalussada. Està adossada al mas Galter que va ser completament transformat en casa d'estiueig després de la dècada de 1930. La construcció és de pedra lligada amb morter de calç. La torre tenia l'accés per la banda del mas, que comunicava amb una passera des del primer pis. A banda sud, orientada al mar, hi ha una finestra rectangular amb llindes de pedra i a la part més alta s'observen les restes d'una possible segona finestra. A la part posterior s'hi adossa un garatge modern. La planta baixa, que era l'antic polvorí, actualment és la bodega de la casa i té una porta moderna, però l'accés es feia descendint des del primer pis. D'aquí en surt també una escala de cargol de pedra treballada que permet l'accés al terrat de la torre, a través d'un badalot. Desconeixem com era el coronament perquè el coronament està escapçat.

    També és coneguda com a Torre de Can Pi, en referència als actuals propietaris.

    El mas Galter està documentat des de l'any 1440, quan n'era propietari Pere Galter. Posteriorment va anar canviant de mans: l'any 1474 passà a mans de Jaume Galter i el 1554 el propietari era Bartomeu Galter; l'any 1933 va ser adquirida per la família Pi, els actuals propietaris. Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si.

    BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com