Torre de l'Estrada Balenyà

Osona
Puigsagordi

Coordenades:

41.79392
2.19606
433205
4627208
08017-117
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
Popular
XIV-XVIII
Bo
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Defensa
BCIN (Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949)
Fàcil
Residencial
Privada
08017A015000600000OY
Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.

La Torre de l'Estrada té el seu origen en una torre de defensa medieval sobre la qual es va consolidar un mas al segle XVI. La part primitiva està construïda sobre la roca natural i s'hi conserven espitlleres. Sobre aquesta estructura es va construir el mas del segle XVI, que tenia l'alçada de planta baixa i pis, i que al segle XVIII seria ampliat amb un segon pis sota coberta. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Està construït aprofitant el desnivell del terreny, pel que des la part posterior s'accedeix al segon pis. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, les de la planta baixa refetes fa uns anys. Als pisos superiors les finestres són d'arc pla de pedra carejada. A la façana posterior en destaca un portal d'arc pla sobre impostes, la llinda del qual és posterior. El tractament dels murs és la pedra vista, tot i que s'observen restes del morter que els revestia. Al costat de ponent hi ha un antic cobert de notables dimensions.

Antigament es denominava mas Pedrosa, que consta entre les possessions que el 1337 tenia el monestir de Sant Llorenç del Munt dins al parròquia de Santa Coloma de Centelles. A principi d'aquest segle, ja consta com una masoveria del mas Riucerdà. L'any 1546 el mas Pedrosa estava sota el domini directe del donzell Ferrer de Gualbes i de Sant Climent, qui ratificà l'establiment emfitèutic en favor de Joana Estrada, vídua de Guillem Costa de Santa Coloma de Centelles. En el llibre del cadastre de Balenyà de l'any 1756 hi consta "el mas Padrosa, dita la Torre de Estrada", propietat de Pau Abadal, terratinent de Caldes. A l'amirallament de 1860 ja consta com a Torre de l'Estrada.

PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. PLADEVALL, A. (1961). "El Monasterio de Sant Llorens del Munt", Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs.