Torre de les Martines / Creu de Conill Rubí

Vallès Occidental
Camí de les Martines, 08191-RUBÍ
Al límit dels termes de Rubí i Terrassa

Coordenades:

41.53172
2.0165
417954
4598253
08184-116
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Antic
Romà
Medieval
Regular
Si hi havia construccions annexes poden haver estat destruïdes en part per les ampliacions del camí. Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai.
Inexistent
Decret Arquitectura Militar (22.04.1949)
BCIN/IPAC-CA Rubí 20
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. Cad.. 002AR00150
Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

Restes constructives, de planta circular, que s'interpreten com a una torre. La construcció està feta amb pedres cimentades amb morter i presenta un diàmetre aproximat de 9 metres. Els murs tenen un gruix de 90 cm conservada a uns 50 cm d'alçada. Es troba al costat del camí de les Martines, al marge N, als límits del terme de Rubí amb Terrassa, prop de la cruïlla amb el camí de Sant Muç. Actualment presenta una fragmentació al costat del camí produïda per l'ampliació del vial. A uns 50 metres al NO es troben fragments de ceràmica romana en superfície (MORO, 1990) -ceràmica comuna, tegula, dollia que es van dipositar al Museu de Rubí. (MARGENAT, 1986a; BENCOMO et alií, 1986: 44) i al Museu de Terrassa (MORO, 1990). L'any 1991 es va procedir a 'excavació arqueològica de la construcció que no va permetre aclarir masses aspectes de la seva funcionalitat i cronologia. En qualsevol cas, l'observació del sistema constructiu i la presència de documents que citen la torre -puig de Castrella (MORO, 1990)- permet suposar que es tractaria d'una construcció medieval (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999). F. Margenat va recollir ceràmica d'esclovia ou (informació oral del Sr. X. Arís a la Taula de Patrimoni de Rubí i del Sr. F. Margenat), així com també s'havia trobat fa anys ceràmica campaniana, fragments de dollia i àmfora, tegula, sigillata i restes de vidre (MARGENAT, 1988a). Al centre de la torre es trobava una petita fossa rectangular que contenia cendres i alguns bocins de ceràmica de parets primes d'època romana, de tota manera, es pensa que la torre seria medieval i relacionada amb la defensa de la línia del Llobregat (VILALTA, 1992).

Sembla que el nom antic del lloc era Puig de Viastrella (MARGENAT, 1988a). Es van realitzar excavacions arqueològiques l'any 1991 dirigides per Carme Subiranas i Freixes amb la col·laboració del GCMR.

BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1986a) "Estudi documental per la reconstrucció de la Laietània de l'Imperi romà (primera part)". Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 21, p. 120-145. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) "Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí". Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. VILALTA, Jordi (1992) "Noticiari de l'any 1991". Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 35, p. 189-191. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació oral X. Arís.