Torre de la Llebre Rubí

Vallès Occidental
C/ Art s/n 08191-RUBÍ 93 6973202
A mitja vessant d'una plana suau

Coordenades:

41.47615
2.03444
419382
4592066
08184-58
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Modern
Popular
XVIII
Antoni Trullàs ?
Bo
Ha sofert les reformes pròpies per a la funció de restaurant
Legal
PECPAR - Fitxa núm. 15.1
IPIC
Fàcil
Productiu
Privada
Ceràmiques Egara, S.A. Rambla Egara, 21 1er. 1a. Terrassa
Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

Masia del tipus V destinada actualment a restaurant per la qual cosa ha sofert modificacions, no sempre d'acord amb l'estil de les masies. Té un pati davant configurat per la pròpia masia, els annexos que s'adelanten des d'ells i una tanca. Els forjats són de bigues de fusta amb tauler de totxo, menys les ales laterals de la planta baixa i el celler, que queda semisoterrat, i que tenen una gran volta cadascun. A l'interior, les finestres presenten festejadors. A l'exterior destaca la façana i una petita capella exempta així com una era (PLA, s.d.). L'era, enrajolada, presenta la següent inscripció "M P / ANY / 1903". L'ermita està emplaçada davant mateix de la casa de pagès en una era que es fa servir com aparcament del restaurant. Està dedicada a la Immaculada i al Sant Crist (INVENTARI, 1999). Resulta interessant un celler situat a la part posterior de la casa, en bon estat de conservació i que, avui encara es fa servir com a celler del restaurant. El sostre presenta una gran volta amb les parets de totxo massís i pedra, conservant-se dues boixes. El nivell del terra és inferior al de la resta de l'edifici. En un forat de la paret es conserva una petita imatge de la Immaculada trobada dins la mateixa. Es conserven, a més, dos grans cups enrajolats accessibles de 3 x 3 x 3 metres. (INVENTARI, 1999).

Hi havia una font de la torre de la Llebre, al costat del torrent de l'Alber, que sembla que està inundada, però s'ha recuperat també amb la mina (TURU et alií, 2000). El celler presenta una gran volta (CASTELL, 1999).

Les primeres notícies recopilades son del segle X, en que al Cartulari de Sant Cugat, es fa menció del nom de "Libra", i en el segle XI hi consta "Arnalli Guillelmi de Libra", que podria relacionar-se amb una casa del paratge de Rubí-Sant Cugat., encara que no es segur. A partir del segle XIII ja s'havia transformat en "turricella", citat pel cartulari. Un document que porta la data del 14 d'agost de 1299, cita un tal Arnau de Turricella, de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que estableix Jaume Noguera, de la vila de Sant Cugat, al molí de Turricella, situat al marge de la riera de Rubí (després, Molí de la Noguera). Més endavant, l'any 1346, Arnau fa donació de tot el molí, dit Turricella. S'ha suposat que el primitiu casal o masia responia a una casa o torre fortificada per a la defensa. La hisenda pertanyia al Monestir de Sant Cugat del Vallès, per ésser terres alodials, i adscrita a la parròquia de Santa Maria de Campanyà. En el segle XIII era coneguda per Mas Pla, i per Mas Caldes, que es conservà fins a la meitat del segle XVII, quan fou adquirida per Joan Llebra, mercades de Barcelona, de qui prové l'actual denominació. En el segle XVI s'anomena Mas Caldés del Pla i es diferenciava del Mas Caldés de la Muntanya (avui Llobet), tots dos de la mateixa parròquia, en aquell moment, Valldoreix. L'any 1575 hi consta Pere Caldés del Pla. El 1666 es traspassà a Jaume Porta i Ferran i en el segle XVIII hi sorgeix un nou propietari, també mercades barcelonès: Antoni Trullàs i Aymerich, possible constructor de l'edifici actual i de la capella. Aquesta hisenda arribà a ésser molt gran, perquè en formaven part les propietats del Molí de la Noguera, el Molí de la Via (avui desapareguts), el Mas Jornet, el Mas Alvi i el Mas Arnau (aquests dos últims també inexistents). L'ermita, que ja existia l'any 1659, segons documents de l'arxiu de la parròquia de Valldoreix, està emplaçada davant mateix de la casa de pagès i sota l'advocació de la Immaculada Concepció, avui, i en temps passats era dedicada al Sant Crist. L'any 1724, l'il·lustre doctor Alemany, arxidiaca i canonge de Tarragona, amb permís del bisbe de Barcelona, va batejar en l'esmentada capella un fill del propietari, senyor Trullàs. L'any 1781 s'hi construí el nou altar i s'hi col·locaren les imatges de la verge Immaculada, dels Dolors i de sant Antoni de Pàdua (RUFÉ, 1984a; 1997a). El segle XIX, la masia i les terres foren annexionades al terme i parròquia de Rubí (SIERRA, 1989). Al tombant del segle XX, adquirí la propietat de la Torre de la Llebre la família Massana, de Barcelona, empresaris de la construcció. A la dècada de 1920, bastiren cinc torres de gran categoria en els terrenys pròxims a la masia, amb camps de tennis, piscina i magnífics jardins. D'aquí prové el nom genèric de les Torres i el de Passeig de les Torres. En part d'aquestes construccions es van allotjar refugiats de la guerra madrilenys i, en acabar-se la contesa, soldats voluntaris alemanys de la Legión Cóndor. L'any 1944 té lloc la cerimònia de la restitució de la capella al culte amb la restauració dels altars. A la actualitat, la masia és un restaurant (RUFÉ, 1984a; 1997a). L'any 1936 s'hi va establir una "Colònia d'assistència Infantil", que en la seva majoria eren madrilenys. La solidaritat amb ells va ser gran i les nenes de les escoles Ribas, els hi teixien roba, inclús paneretes pels nadons (MORO, RIALP, 1989).

BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) "Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí". Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO, Antoni; RIALP, Anna (1989) "Impressions infantils de reraguarda. Les Escoles Ribas de Rubí 1936-1939". Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 49-60. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) "Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat" XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de "Rossinyol", Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès. VILALTA, Jordi (1982) "Monuments rubinencs que cal conservar", Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.