Torre de la Immaculada - Casa Canals
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10234-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Xalet unifamiliar de planta quadrada, planta baixa i pis, que es caracteritza per la seva torre-mirador. D’estil noucentista i envoltat d’un jardí privat. La composició de la façana destaca per l’ús del maó vist com a element decoratiu i per l’aplicació puntual de ceràmica en cartabó, elements típics de l’arquitectura d’aquest període. A més es caracteritza per tres tramades en què la central sobresurt.
La planta baixa té tres obertures: una porta central amb arc de mig punt i dos finestrals laterals amb arcs de llinda i la decoració ceràmica en cartabó, que les corona de forma esglaonada i combinant els colors blanc i verd. Al lateral esquerre d’aquesta planta baixa hi trobem una galeria coberta de forma semioctogonal amb les mateixes decoracions i amb un petit balcó a la part superior. Aquesta galeria dona singularitat a l’edifici juntament amb la torre.
La planta superior també té una obertura central en forma de finestra triple amb arcs de llinda i una balconada de pedra que es converteix en la protagonista de la façana. Les llindes també estan decorades amb la ceràmica de quadrats blancs i verds.
El coronament de la casa es caracteritza pels ràfecs pronunciats i acabats de teula ceràmica. El jardí que envolta la casa actua com un espai de transició entre la construcció i el carrer, delimitat per una tanca de ferro forjat amb pilars de maó i elements ceràmics.
Història
L’edifici va ser construït l’any 1917, a l'antic carrer de la Muntanya, per encàrrec de Lluís Canals Puig-Oriol, amb el projecte dissenyat per l’arquitecte Marcel·lià Coquillat. La casa va ser concebuda seguint els paràmetres de l’estètica noucentista, amb una ornamentació senzilla i elegant, que reflectia les tendències arquitectòniques d’aquest període.
El 1925, l’arquitecte Josep Alemany i Jové va dur a terme una ampliació a la banda esquerra de l’edifici, mantenint l’estil original i utilitzant els mateixos materials. Aquesta reforma va ser fonamental per a l’adaptació de l’espai a les noves necessitats de la família propietària, sense perdre la coherència arquitectònica del conjunt. A través d’aquesta intervenció, l’edifici va aconseguir una major funcionalitat, alhora que es preservaven els valors estètics que el caracteritzaven.
Al voltant de 2011 hi hagué un canvi de propietat i una reforma, moment en què la casa passà a ser un habitatge plurifamiliar.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
Guia Oficial de Sant Feliu de Llobregat y su partido. Guies Catalonia 1927, p. 123.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 17. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
