Torigues Santa Maria d'Oló

Moianès
Sector central del terme municipal
Ctra. local a St. Joan d'Oló 1,5 km i camí direcció N-E (camí de l'Estany) 500 m i trencall dreta
679

Coordenades:

41.86525
2.05053
421201
4635251
08258-111
Patrimoni immoble
Edifici
XVIII-XXI
Bo
Recentment rehabilitada
Inexistent
Sí: IPA 17161
Fàcil
Residencial
Privada
08258A005000990000AP
Jordi Piñero Subirana

Masia de dimensions mitjanes, probablement d'origen medieval, que està emplaçada a l'altiplà per on transcorre el camí tradicional cap a l'Estany, prop del Serrat de Torigues. Consta d'un cos residencial de planta més o menys rectangular, que fa un queixal al sud-est. Originàriament tenia planta baixa més un pis i golfes, i en la recent rehabilitació les golfes s'han transformat en un segon pis. També té coberts a la banda de llevant que formen un barri i, a més, una casa de pedra construïda recentment que imita la tipologia tradicional i que està dedicada a l'allotjament rural. El cos residencial antic presenta una distribució força atípica que reflecteix el creixement de l'edificació en múltiples fases. La façana principal, encarada a llevant, és de distribució irregular, amb un portal rectangular i finestres majoritàriament emmarcades amb maó. Altres finestres, sobretot en el cos que sobresurt, són amb llindes i brancals de pedra. En general la casa ha conservat exteriorment les característiques constructives tradicionals, amb algunes modificacions en les obertures. A la resta de façanes les finestres són també amb llindes i brancals de pedra, però algunes s'han modificat recentment. A la façana nord hi ha una zona porxada als baixos i els arcs de les plantes superiors també s'han modificat; abans n'hi havia menys. A l'angle nord-oest hi ha adossada una petita capella, construïda el 1902 però molt reconstruïda. Són interessants els coberts de llevant, ara rehabilitats i on es conserva una premsa, mentre que el centre del barri és presidit per una magnífica olivera.

Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 45 (Pla Especial Urbanístic 2011)
Inscripció en una llinda interior. 1779

Aquest mas és probablement d'origen medieval, i la primera notícia que en coneixem es refereix al llistat dels veïns que es reuniren el 1394 per la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló, on hi consta Jaume de Turigues; cal suposar que era el cap de casa d'aquest mas. Més endavant, no sabem perquè, el mas no consta en el fogatge de 1515 ni en el de 1553, i per tant no podem descartar que l'edifici que ha pervingut fins els nostres dies sigui posterior. A la casa només es conserva una inscripció a l'interior amb la data de 1779. Per la seva tipologia es pot deduir que la masia s'ha anat bastint en diferents fases, però l'obra principal sembla correspondre a aquest segle XVIII. Consta que la casa tenia un molí d'oli.
No en coneixem més notícies fins el 1902, quan l'aleshores propietari, Josep Felius Quer, va fer construir la capella, dedicada a la Mare de Déu del Roser. Sembla que el rector de Sau residia en aquest mas i hi feia escola per als nens de les cases de les rodalies. Aleshores hi vivien masovers. El 1936, quan va esclatar la Guerra Civil, els masovers eren Miquel Ollé i la seva esposa Maria Codina. Tenien quatre filles i cinc fills, i dos dels marits de les filles durant els anys de la guerra van estar amagats en el bosc, en una mina que van fer. Ja més endavant, entorn de la dècada de 1970 van comprar aquesta finca i la de Sant Miquel els germans Martínez, propietaris d'una serradora a Manresa, a la Pujada Roja. Més recentment la va adquirir Eduard Pallarès, que va rehabilitar en profunditat la casa i els coberts, i va aixecar una casa de nova construcció per dedicar-la a allotjament rural. També es va reconstruir pràcticament de nou la capella, que es trobava molt derruïda. Ara s'hi diu missa un cop a l'any.

FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 104, 107, 206.
SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 45.