Capella del Roser de Torigues Santa Maria d'Oló

Moianès
A la masia de Torigues, al sector central del terme municipal
Ctra. local a St. Joan d'Oló 1,5 km i camí direcció N-E (camí de l'Estany) 500 m i trencall dreta
679

Coordenades:

41.86529
2.05044
421194
4635256
08258-112
Patrimoni immoble
Edifici
XX-XXI
1902
Bo
Recentment rehabilitada
Inexistent
Fàcil
Religiós
Privada
08258A005000990000AP
Jordi Piñero Subirana

Petita capella construïda el 1902 i adossada al mas Torigues, a l'angle nord-oest de la casa. Consta d'una sola nau, que mesura 8 per 4 metres. La façana, alineada amb la casa i encarada al nord, és molt senzilla. Compta amb un portal i un òcul, tots emmarcats amb maó, i un campanar d'espadanya a la part superior. La façana de ponent té una petita finestreta, i la coberta s'ha habilitat recentment com a terrassa. L'interior s'ha refet pràcticament de nou, amb una volta enguixada. Anteriorment hi havia instal·lat un molí de gra.

El mas Torigues és probablement d'origen medieval, i la primera notícia que en coneixem es refereix al llistat dels veïns que es reuniren el 1394 per la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló, on hi consta Jaume de Turigues; cal suposar que era el cap de casa d'aquest mas. Més endavant, no sabem perquè, el mas no consta en el fogatge de 1515 ni en el de 1553, i per tant no podem descartar que l'edifici que ha pervingut fins els nostres dies sigui posterior. A la casa només es conserva una inscripció a l'interior amb la data de 1779. Per la seva tipologia es pot deduir que la masia s'ha anat bastint en diferents fases, però l'obra principal sembla correspondre a aquest segle XVIII. Consta que la casa tenia un molí d'oli.
No en coneixem més notícies fins el 1902, quan l'aleshores propietari, Josep Felius Quer, va fer construir la capella, dedicada a la Mare de Déu del Roser. Sembla que el rector de Sau residia en aquest mas i hi feia escola per als nens de les cases de les rodalies. Aleshores hi vivien masovers. El 1936, quan va esclatar la Guerra Civil, els masovers eren Miquel Ollé i la seva esposa Maria Codina. Tenien quatre filles i cinc fills, i dos dels marits de les filles durant els anys de la guerra van estar amagats en el bosc, en una mina que van fer. Ja més endavant, entorn de la dècada de 1970 van comprar aquesta finca i la de Sant Miquel els germans Martínez, propietaris d'una serradora a Manresa, a la Pujada Roja. Més recentment la va adquirir Eduard Pallarès, que va rehabilitar en profunditat la casa i els coberts, i va aixecar una casa de nova construcció per dedicar-la a allotjament rural. També es va reconstruir pràcticament de nou la capella, que es trobava molt derruïda. Ara s'hi diu missa un cop a l'any.

FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 206.
FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala).
SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 45.