Tonades de pastors del Lluçanès
Santa Maria de Merlès

    Berguedà

    Coordenades:

    42.00095
    1.97836
    415391
    4650386
    Número de fitxa
    08255 - 242
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    Actualment ja no es fan servir les tonades per conduir els ramats.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Sense accés
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    Els pastors lluçanesos tant cantaven com xiulaven, i semblantment com de cançons, tenien xiulades especials per a cridar i menar el bestiar per diverses de les seves necessitats. Les tonades dels pastors del Lluçanès, recollides bàsicament per JM Vilarmau de Merlès, que s'han publicat al Costumari Català de Joan Amades són les següents:

    - Tonada que xiulaven per apletar el ramat (Andreu Estarelles).
    - Tonada que xiulaven per apletar el ramat (JM Vilarmau).
    - Tonada de flabiol per a convidar el bestiar a murriar.
    - Tonada de flabiol per a menar el bestiar a beure.
    - Tonada de flabiol per a cridar les ovelles a l'aprest a l'hora de munyir-les.
    - Tonada dels pastors per a espantar el vent roig.
    - Tonada dels pastors per a cridar el vent de llevant.
    - Tonada dels pastors per a cridar el vent de ponent.
    - Tonada dels pastors per a menar el bestiar a salar.
    - Tonada que xiulaven els pastors per munyir.
    - Tonada dels pastors lluçanesos per engegar el bestiar.

    Les tonades es troben publicades al Costumari Català. El curs de l'any. Vol. III, pàgines: 809, 817, 818, 820, 829, 830, 832, 834.

    Les tonades de pastors que feien servir els pastors del Lluçanès, per tal de controlar i conduir el bestiar - ja que la música els servia per governar bé els ramats-, varen ser recollides pel folklorista JM Vilarmau, de Merlès, i es troben publicades al Costumari Català de Joan Amades. La cultura musical dels pastors no responia a una necessitat espiritual de caràcter artístic, sinó a un fet pràctic i útil; tenia el valor d'una eina. Les tonades eren interpretades tant amb xiulets com amb un flabiol, que era, temps enrere, un instrument indispensable d'un pastor.

    AMADES, Joan (1983). Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores,S.A i Edicons 62, S.A.