Tombes antropomorfes del mas la Vila
Talamanca

    Bages
    Mas La Vila, 08279 Talamanca
    Emplaçament
    Seguint uns 90m el camí que surt de darrera La Vila a ponent trobem 2 grans roques a l'esquerra

    Coordenades:

    41.73076
    1.95222
    412860
    4620414
    Número de fitxa
    08277 - 7
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Segle
    V-X
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CC.AA (Cartes Arqueològiques) Jaciment nº1615 monument 1
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 013A00001
    Autoria de la fitxa
    Quim Serdà Manau

    Es tracta d'un conjunt de quatre enterraments excavats a la roca i separats per parells uns 50 metres. Dos són de tipus trapezial (model B) i els altres dos d'extrems arrodonits (model C). Els trapezials segueixen l'orientació est-oest. La primera mesura 2,10 m de llarg per 0,54 m, 0,44 m, 0,33 m d'ample (cap, cos i peus) i una fondària de 0'5 m. La segona, 1,95 m de llarg per 0,55 m, 0,50 m, 0,22 m (cap, cos i peus) i una fondària de 0,45 m. Al seu costat hi ha un forat circular de 10 cm de diàmetre, fet suposadament per fer libacions. Les d'extrems arrodonits segueixen, en canvi, l'eix nord-sud. La tercera es troba escapçada i no en donarem, doncs, mesures. La quarta té una llargada total d' 1,75 m, una fondària de 0,50 m i unes amplades de 0,42 m, 0,46 m i 0,30 m (cap, cos i peus respectivament). DAURA, GALOBART, PIÑERO (1995:278).

    En un indret localitzat entre el jaciment iber del Puig Castellar i les sepultures medievals de la Vila, es van trobar dues olles grises de forma troncocònica i fetes a torn. La cocció és defectuosa i presenten una decoració de solcs incisos. DAURA, GALOBART, PIÑERO (1995:286).

    La gran majoria dels enterraments a l'alta edat mitjana es feien en fosses cavades a terra o buidades a la codina, on n'hi havia també, en caixes de lloses enterrades, les cistes. Aquests enterraments tan pobres eren conseqüència de la inòpia general del país, tant de la massa popular com de les classes que, a la llarga, en podríem dir benestants. Va ser cap al segle XII, coincidint amb un més alt nivell de vida, quan es va generalitzar entre els magnats i probi homines, civilis i eclesiàstics, el costum -ja iniciat minoritàriament al segle X- de recollir en caixes de pedra, els sarcòfags, els ossos dels difunts, després d'haver-se consumit els cadàvers sota terra. SITJES (1994:66)

    DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. SITJES, Xavier (1994). L'art funerari medieval a la conca alta del Llobregat. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.

    FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg. 29-31.