Tomba del Moro de Sorba Montmajor

Berguedà
Sorba
En un lloc desconegut prop de l'església de Santa Maria de Sorba

Coordenades:

41.96731
1.66529
389405
4647008
08132-38
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Neolític
Dolent
Destruït
Inexistent
Carta Arqueològica de Catalunya, nº 6443, any 1991
Fàcil
Sense ús
Privada
Bisbat de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA
Cortés Elía, Mª del Agua

Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus cista. Es tracta d'una cista formada per un vas de 2,40 m de llarg per 1,45 m d'ample, delimitada amb sis ortostats i una gran coberta. L'alçada màxima de la llosa nord és de 1,40 m. Actualment el sepulcre està enfonsat 0,90 m en el terra, sense poder precisar si originariament estava soterrat tot ell, ja que es troba enmig d'un camp. Hi foren sebollits dos individus. El crani d'un d'ells, disposat a la banda de sol ixent,tenia una pedra plana que li feia de coixí. Entre els viàtics que es van recuperar hi ha una vintena de punxons i espàtules d'os, la major part dels quals van aparèixer clavats verticalment al sòl d'argila de la tomba, com a manifestació ritual. D'altres, més pocs, van aparèixer junt a les falanges de les mans i dels peus. També es trobaren vuit geomètrics o puntes de sageta de tall transversal (tres trapezis i quatre triangles) de sílex blanquinós. Finalment alguns fragments de ceràmica feta a mà de parets grolleres i pertanyents, al menys, a dos vasos diferents. Un d'ells de pasta vermellosa i negra de cocció molt defectuosa. El sepulcre va ser excavat per Mossèn Serra i Vilaró l'any 1915, tot i que ja es trobava malmès. Els materials extrets a l'excavació es troben dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Tot i que el jaciment està destruït, es fa la fitxa perquè està documentat a la Carta Arqueològica. Hem trobat alguna referència a aquesta cista com a "dolmen de Sorba".

Al Neolític es van desenvolupar unes ideologies màgico-religioses que provoca uns ritus de culte als difunts molt important i diferenciat dels períodes anteriors. Així es van realitzar diferents sistemes d'inhumació: els sepulcres de fossa, els de cista i les coves sepulcrals. El sepulcre en cista és una caixa rectangular de lloses soterrades i amb la coberta a nivell del pla del terreny, a vegades cobertes amb un túmul de terra. Generalment eren enterraments col·lectius acompanyats d'aixovar divers. Segons explica Mossèn Serra Vilaró a la memòria d'excavació (SERRA, 1915), aquesta cista va ser violada en dues ocasions en el transcurs d'uns cinquanta anys: la primera va provocar el trecament d'una olla de ceràmica en busca d'or o monedes, i la segona (dos anys abans de l'excavació de Serra) va ser causada pels habitants de la casa de pagès propera (actual rectoria) que van utilitzar i trencar les lloses per fer l'enllosat de la cort de porcs del mas. Tot i així va ser excavada l'any 1915 extreient els materials i, el fet de trobar-se en mig d'un camp de conreu va provocar la seva desaparició paulatina.

SERRA I VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 84. CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). "Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya". A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75.