Títol de Lleial Vila
Prats de Lluçanès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El títol de Lleial Vila es troba conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Barcelona). Es tracta del document de privilegi que atorga el rei Carles II, el 4 de febrer de 1681, per la constitució del municipi (universitat) de Prats de Lluçanès sota l'organització i regulació d'uns capítols que disposen el bon govern i la seva administració. Alguns d'aquests capítols fan referència a la formació d'un consell del poble format per les 3 mans; a la vestimenta, insígnies i salaris dels cònsols, veguers, clavaris, credencers, campaners o pregoners. També s'atorga la concessió de cobrar impostos -per assistir als càrrecs ordinaris i extraordinaris - als comerços com "carnisseries, panaderies, tavernes, forns, botigues d'oli, pesca salada, tabac, aiguardent, llegums, posades i hostals". Així mateix, es concedeix el dret d' imposar una col·lecta i una taxa sobre els productes i fruits que entrin i surtin de la vila en temps de fam, pesta i guerra, quan els impostos no siguin suficients per cobrir les necessitats. En un altre àmbit, s'autoritza el cònsol en cap de Prats a capturar lladres, homicides i delinqüents per presentar-los a la justícia en cas l'absència del lloctinent i el veguer. Per últim, també es permet tenir mercat tots els dilluns de la setmana.
El títol està format per 7 folis manuscrits en suport paper del segle XVII. La part introductòria es troba escrita en llatí i la resta dels capítols - 13 en total - en català.
A l'Arxiu Municipal de Prats de Lluçanès s'hi conserva una xerocòpia del document atorgat per la cancelleria de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. També s'hi troben dues transcripcions en llatí, una transcripció en català i dues en castellà.
La imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal.
Història
Després del despoblament de Prats a la segona meitat del segle XIV a causa de la Pesta Negra, es perderen les funcions parroquials al 1435, ja que en la seva demarcació sols quedaren cinc famílies. Progressivament, però, Prats es va anar recuperant - no sense dificultats - durant el segle XVI, i fou durant el segle XVII que es produí un augment significatiu de la població. El 1627 s'iniciaren les obres de la nova església parroquial advocada a Sant Vicenç, senyal de les necessitats i el creixement poblacional que, el 1634, arribava a 500 habitants. Prats de Lluçanès necessitava organitzar i regular la vida social, i per aquest motiu sol·licitaren al rei Carles II el privilegi de constitució del municipi, que fou aprovat el 4 de febrer de 1681.
Referència de registre: Arxiu de la Corona d'Aragó, Consell d'Aragó, Real Càmara, registre 88, des del foli 85-91.
Bibliografia
BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993.
