Tines de Ca n'Arbocet
El Pont de Vilomara i Rocafort
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La masia de Ca n'Arbocet es troba a la part alta del Torrent de la Font de l'Àlber, en el seu vessant septentrional. Separat uns metres de la casa, al seu costat occidental hi trobem un conjunt de tres tines situades estratègicament per aprofitar el desnivell del sòl. La càrrega o entrada al brescat es per la part nord i les boixes es troben a la façana meridional, on abans també hi havia el trull de l'oli.
Es tracta d'una construcció de planta rectangular feta de pedra seca combinada amb pedra unida amb morter de calç. De les tres tines, només dues conserven la coberta, feta per aproximació de filades i reompliment de terra lligada amb pedruscall i amb la presència de crespinells (planta de la família dels sèdums) que retenen la terra. Totes tres són circulars revestides amb cairons de rajola vermella.
Aquestes tines estan inventariades per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 173.
Història
El document més antic que parla d'aquest mas és de l'any 984, quan el comte Borrell ven a Unifred i a la seva muller un alou dins el terme de Néspola, en el lloc que en diuen Ullastrell i que afronta per orient "amb el terme d'Arbocet". No especifica l'existència de cap mas, però l'actual construcció no fou la primera. A llevant de l'actual masia, a uns 1000 metres, encara es conservaven les restes enrunades d'una antiga masia: la primera construcció de l'Arbocet.
L'any 1281, Pere d'Arbocet n'era el propietari, que signà una confessió de domini a favor de Pere Sitjar, senyor de Rocafort.
L'any 1305 el nom del propietari era Guillem d'Arbocet. No sabem quan es perd el cognom Arbocet, però els dels actuals propietaris, Gibert, apareix l'any 1773. El primer que coneixem és Antoni Gibert, pare de dotze fills. Segons el cadastre hagué de pagar 59 rals per dotze quarteres de secà, un jornal de bosc, mig jornal d'hort de secà, dotze jornals d'erm, mig jornal de vinya, una casa, un mul, un bou i dos porcs.
Bibliografia
BALLBÈ i BOADA, Miquel (1998). El Pont de Vilomara i Rocafort. Aspectes històrics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Barcelona.
