Tina riera de Matarodona
Mura

    Bages
    Matarodona

    Coordenades:

    41.66751
    1.92774
    410737
    4613417
    Número de fitxa
    08139-212
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Legal
    BCIL, 25/07/2017
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08138A006000040000SA
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    Tina amb dues barraques. La tina és de planta circular folrada amb cairons ceràmic per la cara interior, però amb estructura externa quadrangular de 4,2m de costat, construïda amb paredat la part inferior i en pedra seca la superior, però no conserva la teulada. La boixa s'obre a una barraca adossada a la tina que no conserva la teulada i que està molt tapada de vegetació, i en la que s'ha acumulat sediment a l'interior fent pujar el nivell originari, tapant en part la boixa i reduint l'alçada de la porta. La segona barraca té una estructura que la fa l'element més interessant del conjunt, feta en pedra seca, de planta circular i amb teulada feta de falsa cúpula amb lloses de pedra; a l'interior hi ha dues fornícules i una llar de foc petita. Davant hi ha un recinte descobert.

    La informació d'aquesta tina s'ha obtingut del blog d'Eloi Font: Torcularium.

    El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos.

    AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci Turístic de les Valls del Montcau. Farell Ed. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.