Tina entre carrer Padró i carrer Nou Talamanca

Bages
Travessia entre el carrer Nou i el carrer Padró, 08279 Talamanca
Travessia entre el carrer Nou i el carrer Padró, 08279 Talamanca

Coordenades:

41.73741
1.97734
414958
4621127
08277-113
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
XVIII-XIX
Bo
Té una plataforma de vidre al capdamunt, que la impermeabilitza i la protegeix.
Física
Fàcil
Ornamental
Privada
Ref. cad.: 53507DG1251S
Quim Serdà Manau

Petita tina exterior que té l'obertura superior al nivell de circulació del carrer. Està coberta per una plataforma de vidre que la impermeabilitza i la protegeix, i ens permet alhora, veure'n el seu interior. Té la planta circular, amb un diàmetre de 150 cm. La seva alçada aproximada és d'uns 160 cm. Està recoberta en tot el seu interior per rajols sense envernissar de 40 cm x 40 cm. Les parets exteriors queden amagades a sota del carrer. Veient el seu emplaçament és de suposar que la tina seria emprada per la casa que té a migdia i que originàriament era més alta.

El recipient fonamental per a l'elaboració del vi al Bages a partir del segle XVII era la tina. A l'edat mitjana la verema era xafada en un recipient de fusta que es coneixia amb el nom de follador i el most s'abocava després en un cup de fusta on es fermentava. L'evolució va portar a la construcció de cups o tines de pedra. Eren rodones o quadrades, fetes amb pedra i morter de calç i impermeabilitzades amb cairons o grans rajoles envernissades de color rogenc. Les tines enmig de les vinyes i als interiors de masos i cases són la mostra més viva del passat vitivinícola de la comarca del Bages. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, fet que farà proliferar la construcció d'aquest tipus d'estructures de tipus rural. Tenir la tina a casa era l'opció més lògica en els pobles del pla, on les distàncies eren petites i els camins més bons permetien transportar la verema fins a casa. La problemàtica es presentava en llocs d'orografia accidentada, d'hàbitat dispers, i amb camins dolents i enfilats que feien la distància entre la vinya i la casa més llarga. Una opció davant d'això doncs, consistia a construir la tina a tocar del mas principal, mentre que l'altre opció fou construir la tina a la mateixa vinya, de manera que, quan es veremava el raïm, anava directe a la tina. El fet que la verema s'hagués d'abocar per dalt i el vi es buidés per baix implicava que s'elegís un lloc amb pendent que permetés l'accés superior de forma natural. Quan la tina es construïa dins de la casa, s'aprofitava el desnivell entre un pis i l'altre. En un pis es xafava i en l'inferior hi havia la boixa per treure el vi. Amb la fil·loxera i el progressiu abandonament del camp a mitjans segle XX, aquestes tines entren en desús. BALLBÈ (1993:7)

BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.