Tina de vi de Puigsaulens
Oristà

    Osona
    Sector oest del terme municipal
    Emplaçament
    A 800 metres per pista forestal de la carretera BV-4404, punt quilomètric 2'050

    Coordenades:

    41.95802
    2.04731
    421048
    4645554
    Número de fitxa
    08151 - 208
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Regular
    La part superior de la tina no es troba en gaires bones condicions i perilla caure-hi.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPIC. 24.115.89
    Accés
    Restringit
    Altres
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 017A00074
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La tina de vi Puigsaulens es troba adossada a la façana est de masia de Puigsaulens sota una terrassa. La tina està formada per una estructura rectangular exterior construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, i amb una cavitat interior cilíndrica d'un diàmetre de 1'90 metres i una profunditat d'uns 3'20 metres. Conserva l'accés a la part superior de la tina on es xafava el raïm. També presenta una sortida inferior que dóna al celler, a l'interior de la casa.

    La segona imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.

    Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler.

    MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.