Tina de vi de Camp de Soler
Lluçà

    Osona
    Sector sud del terme municipal
    Emplaçament
    A 450 metres per pista forestal de la carretera BV-4341, punt quilomètric 15'800
    698 m

    Coordenades:

    42.04322
    2.03093
    419798
    4655029
    Número de fitxa
    08109 - 127
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Estat de conservació
    Regular
    L'interior es troba parcialment cobert de terra i vegetació.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad: 08108A018000250000BT
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La tina de vi de Camp de Soler està situada en un punt lleugerament elevat al nord-est de Camp de Soler i al sud-est de cal Burnac. Es tracta d'una tina circular picada a la roca al límit d'una petita esplanada rocosa que aflora a la superfície enmig d'una zona boscosa al nord-est de Camp de Soler, en un nivell elevat respecte la masia. Es tracta d'una tina de grans dimensions, de 180 centímetres de diàmetre i una profunditat conservada d' aproximadament metre i mig, tot i que a l'interior s'hi ha acumulat terra i hi ha crescut vegetació. Resseguint exteriorment la tina i a una distància d'uns 70 centímetres, hi ha una incisió corba paral·lela a la tina amb una profunditat d'entre 3 i 4 centímetres i una llargada total propera als 6 metres. Per la part oest, on acaba la plataforma rocosa, hi ha un ample rebaix picat a la roca que probablement servia per accedir a un forat de sortida, actualment cobert de terra i vegetació. Entre aquest rebaix i la tina, la roca queda amb una amplada d'uns 30 centímetres.

    Les tines més antigues de les que es te coneixement són les excavades en la roca, de  les que n’hi ha abundants exemples a la Catalunya Central.

    Es tracta de grans recipients cilíndrics excavats en roques de gres, amb un diàmetre i fondària variables.

    Les intervencions arqueològiques de les tines excavades en la roca són escasses, fet que impedeix la seva correcta datació.

    COROMINAS i CAMP, R. i J. (2017) “Antics testimonis de la vinicultura al Berguedà i comarques veïnes”. L’Erol, núm. 131. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 22-25.

    EXCURSIONISME CIENTÍFIC: https://cientificitat.wordpress.com/2013/04/23/tines-de-vi-i-pous-daglans-de-lluca/

    FÀBREGA i ENFEDAQUE, A.(2011) “L’evolució de les tines a la Catalunya Central”. Dovella, núm. 106. Manresa: Centre d’Estudis del Bages, p. 10-15.