El mas de les Comes és ben segur d’origen medieval, encara que no en coneixem cap notícia documental fins èpoques molt recents. Probablement en un inici l’habitatge estava situat més al sud, on ara hi ha coberts damunt la roca d’una cinglera que domina la vall que s’estén als seus peus. Segons el propietari actual, hi ha indicis arquitectònics que fan pensar en una primitiva construcció en aquest sector que després s’hauria reconvertit en coberts. Així mateix, la presència d’una tina excavada a la roca de tradició medieval completaria aquest primer recinte.
Posteriorment la masia s’hauria reconstruït en un emplaçament lleugerament desplaçat al nord, probablement entre els segles XVII i XVIII. Tal com hem comentat, el 1871 s’amplià amb un cos lateral. Per les seves dimensions, s’ha de considerar que les comes era el mas més destacat de la zona, i devia tenir diverses masoveries, possiblement cal Sastre o la Fumera.
Al segle XIX durant les guerres carlines els propietaris van prendre partit pel bàndol tradicionalista ja que, segons es diu, el general Tristany va estar amagat durant un temps en un habitacle que hi ha als baixos de la casa i que encara es conserva. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada ja com “Las Comas”. Hi consta que és una “alqueria (casa de labor)”, que estava situada a 4 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia 1 edifici habitat constantment i un de deshabitat. L’un tenia una planta i l’altre dues. En aquesta masia s’hi feia tradicionalment un aplec de la gent de la Vall d’Hortons, també coneguda com a Vall de Gitanos, que es reunien a l’era davant de la pallissa.
La masia va restar deshabitada a mitjans del segle XX, però llavors els propietaris ja no eren la família originària, i feien servir la construcció com a porquerisses. Després de força temps d’estar abandonada, pels volts de 2004 la va adquirir l’actual propietari, que hi ha portat a terme una recuperació del lloc molt notable.