Tina de Cal Sussanna
Rajadell
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Construcció de planta més o menys rectangular, amb coberta a una vessant, que engloga una tina. Segons noticies orals, es tracta d'un cobert que no va arribar a esdevenir casa. Segons Molins (2020), podria haver estat una casa, Ca La Molinera. La construcció, de tipologia incerta, consta de diverses plantes. Pel fet d'ésser situat en un desnivell, les plantes no són regulars. Les parets són de maçoneria, amb arrebossat. Pràcticament no té obertures, i aquestes són molt senzilles, amb llindes de fusta. A la part NE hi ha una tina cilíndrica . En les condicions actuals, no es pot observar gaire més, ja que l'edifici no és gens accessible.
Podria cprrespondre a Ca La Molinera (Molins, 2020). S'ubica al nucli de Rajadell, enmig del pendís, en una zona pròxima al torrent de l'Enfilat, amb vegetació molt densa. La construcció es troba assentada sobre el pla inclinat que va de Rajadell cap al torrent.
Història
Segons noticies orals, el propietari tenia intenció de fer-s'hi una casa, però no va reeixir-hi. Almenys des dels anys trenta del segle XX la construcció resta abandonada, en l'estat actual.
Segons Molins (2020:69-70), tenim dos possibles cases (les que ens ocupa i una altre que hi havia sota Can Gili Vell, que devia engolir els Pisos d'en Massana), dos establiments de dues parcel·les en aquesta zona, una del 1881 i una altre de 1884, feta pel senyor del Castell a Isidre
Santasusanna Vilanova, i una referencia del padró municipal de 1897 que diu que al carrer de la Font hi figurava una casa dita Molinera, on vivía Isidre Santasusanna i la seva família, força pobre per cert. No sabem d'on venia el nom de la casa i si es la que ens ocupa. L'hereu, l'Isidre, va entrar a treballar al ferrocarril de carrilaire,. El 1910 se'ls troba vivint de lloguer a l'Estació, i després a Monistralet, més aprop de la feina. A la casa hi quedaven als pares, i al morir aquests, ca la Molinera no va ser mai més habitada. En tot cas, la construcció a la que fem referencia mantenia la teulada a la dècada de 1960 i la utilitzava Pere Enrich de cal Sastre de Baix per a guardar-hi les gallines. L'existència d'una tina al costat de la casa, també enrunada, ens inclina a identificar les ruïnes amb una casa i no amb un simple corral.
Bibliografia
Informació oral: Indaleci Centelles.
MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 69-70)
