Tina de Cal Marceló
Olvan
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La casa de Cal Marceló es troba bastida damunt una codina en la qual s'hi conserven les restes d'una tina de vi. Aquesta, està situada a la part superior i en un extrem de la mateixa codina on hi ha la casa. Al pla de la roca hi ha les estructures negatives excavades corresponents al follador i la tina, avui reomplertes de terra i vegetació. La tina és de planta circular i té un diàmetre de 2,20 m, es calcula que la seva capacitat total és de 8.000 litres (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 216-217). En connexió amb la tina trobem el follador, on s'aixafava el raïm, es tracta d'una cavitat també de forma cilíndrica de poca profunditat. A l'extrem oest de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, s'hi pot observar la part corresponent al rebaix on trobem el forat de la boixa i la cubeta de decantació. En el mateix pany de roca hi ha altres encaixos, alguns potser corresponents a caps de biga que són testimoni de l'existència d'antigues estructures construïdes en aquest indret.
Segons els germans Corominas (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017), referenciats en la bibliografia, es tracta d'una tina medieval; les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través de la mateixa font bibliogràfica.
Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021.
Història
Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina de Cal Marceló correspon amb les tines amb follador, formades per dos dipòsits circulars a tocar i comunicats; es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat.
Bibliografia
COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.
