Teuleria de Vallgatina
Oristà

    Osona
    Sector nord-oest del terme municipal
    Emplaçament
    A 3100 metres per pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 68'300

    Coordenades:

    41.96995
    2.00167
    417281
    4646922
    Número de fitxa
    08151 - 190
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Estat de conservació
    Regular
    Conserva una part de l'estructura de la teuleria.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPIC. 24.113.087
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 019A00003
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La teuleria de Vallgatina es troba situada a uns 40 metres al nord-est de la masia, al costat d'uns coberts d'obra. La teuleria conserva, a la banda sud, una boca que donava accés al a zona de combustió formada per una arcada d'arc de mig punt coronada amb maons a plec de llibre així com també el mur d'uns 1,30 metres construït amb maçoneria de pedra. La teuleria tenia a sobre la zona de cocció i estava coberta; a la banda nord hi havia l'obrador, la zona on s'assecaven les peces i també una bassa, estructures que actualment ja no es conserven.

    A la masia tenen una llibreta on hi consten els tractes que hi havia amb els teulers, el preu de les peces, etc.
    La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.

    La teuleria de Vallgatina va deixar de funcionar l'any 1945 i es va desmuntar als anys 50 del segle XX. Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible (llenya), i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.

    MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.