Terrisseria de Can Jana

Piera

La terrisseria de Can Jana va començar per la iniciativa de la família Monbert. Treien l'argila del marge de la riera de la Guinovarda, al costat de la casa. Quan va morir l'hereu Joan Monbert Figueres l'any 1937, al tenir només dues filles, van ser els nebots Joan i Rafael Costa Monbert qui van seguir el negoci. Hi treballaven una dotzena de persones. Expliquen que quan encenien els forns, cremaven 3 dies i 3 nits i mentre esperaven que fos a punt feien música. Els plats denominats "de murri" eren de mostra, per saber si l'obra era cuita. Poc després de la guerra, van acabar l'activitat.

La terrisseria va ser una activitat econòmica molt important a Piera, gràcies a l’existència d’argila a la proximitat de la vila. Hi trobem documentades quatre terrisseries a Cal Tasta, Can Jana, Ca l’Isidret, Cal Moreno i Cal Víctor, que tenien l’obrador i el forn davant la casa, a més de la Bòbila. Aquest material s’extreia en carros de forma manual i es portaven fins als obradors, on es dipositava en una bassa per ablanir-la. Després de treure-li les impureses s’estenia per treure l’aigua i es tallava en blocs o pans i es deixava reposar un temps. Tot seguit es tornejaven i es deixaven reposar fins que ja es podien coure al forn. Tenien un pati on s’assecaven i es col·locaven les peces, llestes per a la seva comercialització. S’hi feien tot tipus d’atuells, com són plats, torretes, gibrelles, càntirs, etc, així com material per la construcció. La ceràmica tradicional va conviure un temps amb innovacions, essent la més important els plats i gerres de vi, les torretes i les menjadores. Els plats a Piera reben el nom “de murri”, “de garber”, “platillo”, “platero” i “plat de la mort”, aquest últim per als menjars dels funerals (CORREDOR-MATEOS, GUMÍ, 1978: 134). La darrera terrisseria en actiu va ser Cal Tasta, que va tancar fa uns anys.