Els treballs arqueològics en aquest jaciment ha posat de manifest un assentament on, clarament s'han diferenciat tres zones funcionals: una zona d'hàbitat, la zona de tallers i tres grans àrees d'emmagatzematge. La importància de la zona d'estocatge es manifesta en la troballa de 203 retalls de planta circular destinats a l'emmagatzematge de productes agraris. Aquest sistema combina dues solucions diferents: les sitges i els forats per a encaixar al seu interior una tenalla, per a la contenció de productes agraris. Amb l'estudi de les sitges, s'han pogut documentar àmpliament els tractaments i acabats que rebien per a impermeabilitzar el contingut: amb revestiment d'argamassa, arrebossat de les parets amb argiles, reparacions amb murs que reforçaven les parets de les sitges i, finalment, el reutilització d'algunes de les sitges com a estructures de combustió. Les estructures de caire residencial que confeccionaven l'urbanisme originari de l'assentament corresponen a habitatges de planta única, amb parets fetes de pedres poc treballades, unides amb argila i sense morter, formant una habitació, en algunes de les quals s'aprecia una llar adossada en una de les parets, tenalles encastades on s'emmagatzemava aigua i dipòsits de cendres, molt freqüents en època medieval per a transformar-les en lleixiu. Posteriorment, entre finals del segle XIII i inicis del XIV es documenten diverses reformes arquitectòniques de gran entitat; es constitueixen estances dedicades a la transformació i producció d'aliments. Cal destacar d'aquestes noves estances el canvi qualitatiu en les tècniques constructives; els paraments mostren ara pedres escairades i apareixen edificis de dues plantes, sostingudes per mitjà d'arcades ogivals. Durant el segle XIV el jaciment torna a patir canvis en què es documenta una davallada demogràfica, que es pot llegir en una reducció de l'espai d'hàbitat, disminuint el nombre d'hàbitats en les terrasses. Finalment, en el segle XV s'observa un abandonament del turó, moment a partir del qual la població passa a establir-se a la plana, al costat del camí ral, actual població de Porquerisses. Aquest canvi d'emplaçament coincideix amb l'evolució de molts poblats que a les acaballes de l'època medieval s'establiren a banda i banda d'una via de comunicació. L'estudi del material ceràmic documentat en el jaciment indica una realitat cronològica per al període inicial cap al segle XI manifestat per la troballa de ceràmica de cocció reduïda, i un moment d'abandonament en al segle XV, determinat per l'existència de ceràmica amb acabats vidrats d'època gòtica, decorat amb motius d'influència valenciana. Pel que fa al material metàl·lic trobat, cal destacar un pic, una arada i restes d'un podall de ferro que corroboren la funcionalitat agropecuària de l'assentament.
