Templet de can Buxeres
L'Hospitalet de Llobregat

    Barcelonès
    Parc de Can Buxeres - Carretera d'Esplugues, 3-5
    28

    Coordenades:

    41.36477
    2.0967
    424451
    4579645
    Número de fitxa
    08101 - 254
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL (Fitxa núm. 26, PEPPA, 2001)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (IPA 20603)
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat (Pl. de l'Ajuntament 10-22)
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Glorieta o templet circular compost per un podi alçat sobre el que s'aixequen sis columnes que sustenten una cúpula, d'esfera i tambor. L'accés al podi es pot fer per dos costats superant tres graons. Entre les columnes hi ha una barana de ferro forjat amb decoracions geomètriques i florals. En el sòl del podi hi ha una sanefa feta de rajols vermells. Les columnes també estan decorades amb trencadís de rajoles, que dibuixen un sòcol vermell, per damunt una petita franja bicroma i blanc fins arribar als petits capitells, que també tenen rajols de decoració. Aquestes columnes suporten un arquitrau profusament decorat amb motius vegetals i geomètrics. Al damunt hi ha la cúpula, feta de trencadís de rajoles policromes en blanc, groc i vermell.

    En alguns documents de la bibliografia es parla d'aquest element coma templet o festejador.

    La referència més antiga que es conserva és de l'any 1770, i la proporciona el Baró de Maldà en un escrit publicat pel Centre Excursionista de Catalunya. En aquell moment, el seu propietari era Antoni d'Alemany i Berozi, comte d'Alemany. Però segurament l'edifici era molt més antic.
    Els primers grans canvis daten del 1854, quan la línia del ferrocarril va limitar la finca en la zona baixa, a l'est. El 1875 es va ampliar la finca i es va rectificar el camí principal per fer-lo coincidir amb l'ull central dels tres que tenia el pont del ferrocarril i amb l'entrada principal de la masia.
    En aquest passeig es van plantar els plataners i la part nord-est es va repoblar amb un bosquet de pins bords, garrofers i alzines que encara avui donen ombra als passejants. D'aquesta època també és el molí de vent que encara hi ha a l'entrada i que servia per extreure aigua del pou amb més facilitat.
    L'any 1877 la finca canvia de propietari, després d'estar de lloguer un parell d'anys. El nou propietari donarà nom a la finca: Lluís Buxeres i Abad. Ell va ser qui transformaria aquella vella masia en el palauet i la finca residencial que avui coneixem.
    L'estiu de 1906 van concloure les obres de remodelació interior i els seus propietaris el van ocupar immediatament. Llavors van començar a unificar l'aparença exterior per donar-li un volum homogeni gràcies a la incorporació d'unes galeries laterals, unes torrasses a la façana posterior i a l'eliminació dels desnivells propis d'una masia. L'arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall Mayol.
    Avui dia, només les dues sales del pis inferior conserven la decoració i els elements decoratius originals. Tota la planta superior ha estat remodelada i alguns mobles han passat a conservar-se a les sales del Museu d'Història de la ciutat. L'any 1906 també es va gestar el jardí tal i com el coneixem avui dia.
    A més, juntament amb l'habitatge principal es va construir la casa dels masovers, un edifici de planta baixa i pis adjacent al palauet que utilitza elements barrocs. Més tard es van construir dues ampliacions laterals i una cotxera.
    La família va abandonar la finca com a residència després de la Guerra Civil i des d'aquell moment només la va tornar a utilitzar com a finca d'estiueig. L'any 1968, els descendents de Lluís Boixeres van vendre la finca i el jardí a l'Ajuntament per 32 milions de pessetes.
    El Consistori volia destinar la finca a parc públic i els edificis per a usos institucionals. El parc es va inaugurar l'any 1972 i avui allotja un gran nombre d'espècies vegetals i també d'ocells.

    AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.
    AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.
    AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme.
    AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós.
    CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.
    DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].
    GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
    MARCE I SANABRA, Francesc (1968 A). Viaje al ayer con Don Gonzalo Batlle pasando por Boixeres; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5- 10.
    MARCE I SANABRA, Francesc (1968 B). Can Boixeres pasa a ser propiedad municipal; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5-10.
    http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?1OyFUhN99SpBiZQhCsUT13zArHk1…