Temple Arxiprestal de Santa Maria
Piera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
E1.10. Catàleg de Béns Protegits. POUM de Piera.
BPU- Àrea d'expectativa arqueològica.
Descripció
El temple arxiprestal de Santa Maria és una església d'origen romànic construïda en el promontori del castell. Va ser ampliada als segles XVI, XVII, XVIII i XX i durant la Guerra Civil va quedar malmesa, motiu pel qual va ser rehabilitada a mitjans del segle XX.
És un temple de planta de creu llatina amb l'absis semicircular i dues absidioles. La nau està coberta amb volta apuntada que es divideix en tres trams amb arcs torals, que al creuer sostenen el cimbori, decorat amb pintures murals. Presenta dues capelles laterals en un costat i tres a l'altre, obertes a la nau en arc de mig punt. En un dels costats del creuer hi ha la capella del Sant Crist de Piera, construïda al segle XVII i coberta amb volta esfèrica. El presbiteri presenta dos trams amb volta de canó dividida amb un arc toral. La llum natural s'obté únicament a través del cimbori i una finestra esqueixada sobre el portal.
L'actual accés principal es va obrir al segle XVIII al mur de migdia en forma de portalada barroca. És d'arc escarser amb pilastres laterals d'on arrenca un frontó amb boles ceràmiques i una orla central amb un sagrat cor en relleu. El campanar és octogonal sobre una base quadrangular i s'obre a la part superior amb pòrtics d'arc de mig punt. El parament dels murs és de carreus escairats disposats en filades.
Història
La primera referència documental de la capella de Santa Maria és de l'any 1002, quan consta entre les possessions del monestir de Sant Cugat. En aquest moment era la capella castral del castell de Fontanet. L'any 1159 ja consta com a església parroquial, i la consagració és de l'any 1260. Al segle XVII s'hi va construir la capella del Sant Crist i es van edificar de nou l'altar major i el del Roser. A finals del segle XVIII es va obrir la nova porta al mur de migdia. L'any 1819 es va construir el campanar i el mestre d'obres en fou Josep Marió de Capellades. Encara el 1883 s'hi va fer una nova intervenció, amb la construcció del cimbori. Durant la Guerra Civil va quedar malmesa, pel que l'any 1967 es va restaurar.
Bibliografia
Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.
CORAL, M. (2023). Piera desapareguda. El Papiol: Efadós.
GAVIN, J. M. (1991). Inventari d’esglésies: Anoia. Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
