Taurons (Sant Salvador de Torroella)
Navàs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de Masies i Cases rurals en Sòl no urbanitzable de Navàs, aprovat el 2012, amb el núm. 11.
Descripció
Masia de dimensions modestes però d’un notable interès, ja que ha conservat molt íntegrament una tipologia arcaica, amb unes mínimes reformes modernes. L’estructura de la casa és molt homogènia i es conserva pràcticament tal com devia quedar al segle XVIII. Consta d’un cos residencial de planta irregular (amb planta baixa més un pis-golfes) i una part semisoterrània al costat de llevant que s’allarga amb un cos més baix, adaptat posteriorment com a terrassa. Cal dir que la casa s’assenta sobre un terreny amb desnivell en aquest sector de llevant. La façana principal, encarada vers migdia, està dominada per un portal adovellat que es troba en un lateral, i té dues finestretes antigues emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Les dues finestres de la planta baixa són més modernes i substitueixen obertures anteriors, tal vegada una arcada que sembla insinuar-se i que en un moment donat devia quedar tapiada. El parament és de paredat comú amb restes d’un arrebossat de calç blanquinós, i les cantonades són reforçades amb carreus escairats. En la resta de façanes trobem també poques obertures. A ponent sembla que hi havia l’accés cap a les tines. A l’angle nord-est la construcció ha patit un esfondrament important.
Uns metres al sud hi trobem uns coberts de planta allargada construïts també en un terreny amb desnivell, de manera que per la part inferior consten de dues plantes. Sobre una base antiga feta amb pedra aquestes dependències han estat objecte de múltiples reformes i reparacions, algunes fetes ja amb totxo.
Vora la masia hi ha un forat en una roca en forma de sabata. Segons es diu, una vegada que li van preguntar mossèn Joan de Valls es va inventar una llegenda, la Coça del diable, segons la qual el diable va donar un cop de peu a l’amo de la vinya que no li volia donar raïms (informació oral de Josep Duarri, de Palà de Torroella).
Història
Aquest mas no apareix com a tal (amb la denominació de Taurons) en els fogatges d’època medieval que coneixem del terme del castell de Torroella. Tanmateix, no podem descartar que tingui un origen medieval. Cal dir que al terme de Navàs hi ha una altra masia amb el nom de Taurons, a la parròquia de Sant Cugat del Racó. Tot i que és força més gran, tampoc en coneixem gaires notícies, i ignorem quina relació tenien entre elles. Possiblement aquesta, més petita, la devia fundar algun descendent de l’altra. Sigui com sigui, la construcció actual és el resultat de l’ampliació que s’hi va fer en algun moment entre els segles XVI-XVIII, de manera que la masia va quedar pràcticament fossilitzada en aquesta època. Les reformes que s’hi han fet posteriorment no han alterat substancialment la part principal de la construcció. Han consistit bàsicament en l’obertura d’algunes finestres i, tal vegada, en el cos de llevant.
No en coneixem notícies documentals fins el segle XIX, quan en el cadastre de 1861 ja apareix la masia de Taurons. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Taurons de Torruella”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 9 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.
Bibliografia
CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 106.EA
PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. R 50.
