Tanca posterior del Fossar Vell
Capellades

    Anoia
    Carrer del Call, s/n; C. Fossar
    Emplaçament
    Al límit nord-llevant del perímetre del casc antic
    325

    Coordenades:

    41.53174
    1.68673
    390443
    4598621
    Número de fitxa
    08044 - 65
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVII - XIX
    Promotor: Parròquia de Santa Maria
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Privada
    0588701CF9908N
    Autoria de la fitxa
    Juan Garcia Targa

    Mur de paredat comú de pedra de turo de 40 m. de longuitud i 3,50 m. d'alçada, amb trams esquerdets. Formant part del parament s'observen algunes pedres treballades reaprofitades com a material de rebliment del mur. Tanca l'antic fossar situat a llevant de l'església. Avui dia
    l'espai que delimita està destinat a aparcament de vehicles.

    Podria catalogar-se com a elements singulars i és un àrea d'expectativa arqueològica. Actualment serveix com a tanca de l'església i com a espai d'aparcament.

    Aquest espai està directament relacionat amb l'evolució del temple. La primera església de Santa Maria fou un petit edifici romànic situat on s'aixeca l'actual, tenia al seu costat un petit cementiri. A finals del segle XVI, es van iniciar unes obres d'engrandiment que obligaren al canvi d'emplaçament del cementiri. El 1612, el rector Baltasar Valtà va beneir el nou cementiri, situat darrera de l'església. La visita episcopal de 1772 va establir que no es podia enterrar ningú més dins l'església i que els que fossin enterrats a la capella de Sant Esteve es traslladessin al cementiri. Aquesta prohibició, però, va trigar ben poc en ser oblidada, ja que es té constància que el 1799 encara hi havia peticions d'enterraments a l'interior. El fossar limitava el nucli urbà abans d'arribar als inicis de la zona d'horta del Capelló. El 1737, es comentava que l'hort situat darrera del cementiri era conegut com "l'hort d'en Alemany". Aquest fossar immediat fou utilitzat fins que es va traslladar a la zona del futur Abric Romaní, que segons sembla va entrar en actiu el 1836.

    La imatge gràfica realitzada el 1851 per Rómulo Zaragoza i en el seu contrast amb fotografia aèria actual, mostra clarament com el temple va créixer per la seva part posterior per assolir la seva planta actual, per això devia ocupar total o parcialment l'antic cementiri. El mur objecte de comentari ja sembla clarament traçat en aquells moments. Això apunta a una doble hipòtesi: es va construir durant les obres d'ampliació del segle XVII o bé en les d'inicis del segle XIX, finalitzades el 1859.

    BUSQUETS MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades.

    GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. "El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques", Història de Capellades (títol provisional).

    MUSET I PONS, Assumpta. En premsa. "Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament", Història de Capellades ( títol provisional).

    SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma
    TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. "El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic", Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional).

    VIVES I TORO, Eduard. En premsa. "L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat", Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional).

    ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA

    ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES

    ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES

    ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA