Taller d'imatgeria Artisol Olesa de Bonesvalls

Alt Penedès
C/ Raval, 8. 08795 OLESA DE BONESVALLS
Al Raval

Coordenades:

41.35261
1.85112
403893
4578538
08146-82
Patrimoni immaterial
Tècnica artesanal
Contemporani
XX
Bo
Inexistent
Restringit
Productiu
Privada
Ref. cad.: 44904DF0738N
Cortés Elía, Mª del Agua

Taller artesà d'imatgeria. El taller es troba a uns locals al costat de la casa del carrer Raval, al centre d'Olesa. En ell es realitza tot el procés d'elaboració de les imatges, des d'imatges religioses, naixements, fins a imatges decoratives o recordatoris. Les imatges estan fetes principalment amb escaiola, però també s'utilitza el pols d'alabastre. La producció s'inicia amb l'elaboració de la imatge per un escultor. Posteriorment al taller s'elabora un motllo de silicona o de làtex, depenent del tipus d'imatge i de la quantitat de còpies que es facin, i d'aquests motllos es fan les reproduccions en els materials especificats. Un cop es té la imatge s'ha de retocar a mà i posteriorment passa a fer-se el procés de pintura amb pistola o aerògraf, realitzant diferents capes per donar l'acabat a la imatge. Finalment es donen les pàtines finals i es posen els ulls de vidre si la imatge està feta per portar-los. Quan les imatges estan seques i acabades s'embalen i el mateix taller artesà s'encarrega de la distribució. Es tracta d'un taller artesà en el que no hi ha maquinària, realitzant-se tot el procés de forma manual artesanal, cosa que l'imprimeix un valor afegit a la feina; i en el que els mateixos artesans elaboren tot el procés productiu.

Cal assenyalar que a Catalunya els dos centres productors més importants d'imatgeria religiosa han estat la ciutat d'Olot i aquest taller d'Olesa de Bonesvalls. Informació oral proporcionada per Quim Altadill.

Josep Altadill Busquets va néixer l'any 1926 a Corbera d'Ebre. Quan tenia 5 anys els seus pares es van traslladar a Olesa, retornant a Corbera en començar la Guerra Civil pensant que hi hauria més tranquil·litat i van tornar a Olesa abans d'acabar la Guerra. Els avis ja feien de masovers de can Xacó d'Olesa, al carrer de l'Hospital. De sempre li agradava pintar i volia aprendre, traslladant-se a Barcelona quan tenia 25 anys a aprendre a l'Escola d'Arts i Oficis, on va cursar estudis de pintura durant cinc anys. A l'escola feia pintura, però degut a que hi havia molta gent, el van posar a pintar a un aula en la que treballaven estudiants d'escultura. Es va fer amic de dos germans que estudiaven escultura i que el pare tenia una botiga i taller d'imatgeria religiosa ubicat al Portal de l'Àngel. La dedicació a la imatgeria religiosa va començar per casualitat: un dia el pare dels seus amics li va demanar que li pintés una imatge de Crist que encara s'havia d'acabar. Altadill s'ho va emportar a casa i al cap de dos dies el va retornar. Al moment d'entrar a la botiga a entregar-ho, hi havia una senyora que va valorar la pintura i el va comprar de seguida. El propietari de la botiga en veure que es venia tan ràpid li va encarregar pintar uns quants més, i en veure que agradaven el següent pas va ser encarregar-li la confecció d'imatges a més de la pintura. Així va ser com va aprendre l'ofici tot i que va acabar els estudis de pintor de quadres, tornant a Olesa. A Olesa encara feia encàrrecs del taller de Barcelona, això el va obligar a dedicar-se només a la feina de fer imatges, organitzant el seu propi taller als coberts de la casa que havia comprat la família al Raval. Durant 20 anys va abandonar completament la pintura de quadres dedicant-se exclusivament al negoci dels sants i arribant a tenir un taller important que va arribar a donar feina fins a 33 treballadors, la majoria dones d'Olesa, Begues i Vallirana. Va posar en marxa un negoci que venia a tota Espanya i a sud Amèrica, essent un dels més importants de Catalunya. Encara jove, una malaltia, el parkinson, li va obligar a deixar la feina, de la que més tard es van fer càrrec els seus dos fills que van aprendre molt bé l'ofici del seu pare. En aquell moment en que la malaltia l'allunyava de la feina del taller va tornar a pintar quadres a l'oli, amb un estil diferent del que tenia quan estudiava, més lluminós, però amb menys tècnica ja que els anys van fer que en part oblidés el que havia après a Barcelona 20 anys enrere, i amb l'agreujant de la malaltia que l'impedia disposar d'un pols ferm. Tot i així va pintar molt, principalment paisatges d'Olesa, d'altres llocs de Catalunya, i alguna d'encàrrec. Utilitza colors més vius, més lluminosos, amb un traç que s'apropa als impressionistes. Altadill no va deixar de pintar tot i estar impedit en una cadira de rodes durant un anys, fins a la seva mort l'any 2004. Actualment els seus dos fills estan al davant del negoci i són els únics treballadors ja que ha disminuït considerablement la venda d'aquest tipus d'imatgeria religiosa, però mantenen encàrrecs de diferents llocs de tota Europa i sud Amèrica, essent un dels pocs tallers que queden.