El Memorial Democràtic (impulsat per la Generalitat de Catalunya) ha propiciat des de fa uns anys la col·locació a diversos municipis catalans de plaques Stolpersteine en record de les persones deportades als camps nazis. El projecte Stolpersteine el va iniciar l’artista alemany Gunter Demnig el 1992, i té com a objectiu commemorar els individus a través del record del seu últim lloc de residència abans que fossin víctimes del terror nazi. En alemany “Stolpersteine” significa “pedra que fa ensopegar”. Cada llamborda és única i es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 “Stolpersteine” a més de 1.800 localitats d’una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia.
A Granollers l’any 2023 hi ha col·locades 7 llambordes Stolpersteine als carrers de la ciutat, les quals constitueixen petits espais de memòria distribuïdes en el teixit urbà. Són al carrer Tarafa, (90-92) on vivia Josep Pibernat; al carrer de Girona, davant el camp de futbol, on vivia Artur Masjuan; al carrer Josep Umbert, a tocar de l'estació d'autobusos (última adreça coneguda de Pere Giner); al carrer Álvarez de Castro (cantonada amb el carrer Francesc Macià) on vivia Francesc Abelló; al carrer Ricomà, 53 (on va viure Francesc Mompart); al carrer Sant Jaume, 57, últim domicili de Miquel Jané; i a la plaça de les Olles on vivia Josep Pont.
