Sota Penya
Vallirana

    Baix Llobregat
    Pla de Claperons - La Fou
    Emplaçament
    A l'extrem de migdia de la zona de La Fou, prop del fondo d'en Montané, tocant a la pedrera La Fou
    389m

    Coordenades:

    41.36763
    1.91796
    409506
    4580134
    Número de fitxa
    08295-779
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Neolític
    Edats dels Metalls
    Estat de conservació
    Dolent
    Parcialment destruït o tapat per la terra que genera l'explotació de la pedrera que hi ha a la zona.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 13893
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08296A00600010
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Conjunt de quatre cavitats situades en una zona constituïda per calcàries i sorrenques roges del triàsic, i travessada pel fondo d'en Montané. Les coves foren numerades correlativament, les dades són força escasses i les ocupacions documentades esporàdiques. La cova coneguda com Sota Penya I correspon a un cingle format per dues estances iguals pràcticament paral·leles, en les que es documentaren diversos fragments ceràmics, un vas carenat polit de color negrós, amb dues fileres d'incisions verticals, i una nansa de vas de ceràmica arquejada. Cronològicament s'adscriu entre el Neolític Final-Calcolític (2500-1800 a.C.) i el Bronze Antic-Mig (1800-1200 a.C.). La cavitat de Sota Penya II està situada damunt de l'anterior i s'hi localitzaren fragments ceràmics de vasos carenats de color groguenc i superfície polida, tres fragments decorats amb punts i cinc fragments amb decoració cardial. Cronològicament, els materials s'adscriuen al Neolític Antic Cardial (5500-4000 a.C.), al Neolític Final-Calcolític (vasos de carena alta) i al Bronze Antic-Mig. Pel que fa a la cavitat de Sota Penya III només es va documentar un fragment ceràmic decorat amb incisions i puntillats, de difícil classificació. Per últim, pel que fa a la cavitat Sota Penya IV, cal dir que es tracta d'un forat de mig metre de diàmetre, que comunica amb un passadís de 4 metres de llargada, que dóna accés a una cambra de 3 metres de diàmetre per 3 metres d'alçada. S'hi documentaren fragments de bols carenats polimentats de color negrós, altres fragments mitjans i de textura tosca, un fragment del tipus raspallat amb dibuixos circulars en relleu i la vora d'un vas. Cronològicament, la cavitat s'adscriu al període del Neolític Antic Postcardial (4000-3500 a.C.), al Neolític Final-Calcolític (vasos de carena alta) i al Bronze Antic-Mig.

    El nom del jaciment correspon al fet que aquestes cavitats estan situades sota una penya. És probable que l'extracció de pedra generada per la pedrera que explota la zona hagi malmès o tapat aquestes coves, donada la seva proximitat. Les cavitats foren prospeccionades als anys 30 del segle XX per l'arqueòleg català Josep de Calassanç Serra-Ràfols.

    CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. Http://invarque.cultura.gencat.cat/ (Consulta: 19-06-2017). DE LA PINTA, J. Ll. (1984). "Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona". Exploracions (Espeleo-Club de Gràcia), 8, p. 16.