Solar d'en Fages

Capellades

Durant els mesos de maig i juny de 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva en el solar d'en Fages, al número 5 de la plaça Verdaguer motivada per una troballa realitzada en el context de la construcció dels fonaments de la nova biblioteca municipal. Els treballs arqueològics van ser finançats per l'Ajuntament de Capellades. La superfície intervinguda era de 160 metres quadrats.

Malgrat que la zona en què s'estava actuant no tenia registres arqueològics previs podia ser perfectament susceptible de tenir-los. Aquesta zona era un espai ja plenament urbanitzat a l'Edat Mitjana. La documentació medieval disponible documenta que a la plaça de l'Església a inicis del segle XV hi havia els "hospicis" de Bernat Musarró, Ferrer Súria i Esteve Oller. De fet, la Canaleta limitava per ponent el nucli urbà de Capellades. En aquestes actuacions de maig i juny de 2007, es van detectar restes de tres enterraments humansdeterminant que s'aturessin els treballs d'edificació per documentar les restes.

La intervenció arqueològica realitzada va consistir en la documentació arqueològica de les restes de tres tombes. L'estratigrafia arqueològica registrada mostra un primer estrat sota la vorera, de matriu sorrenca i de color grisós, en el qual no es va detectar cap rastre de material arqueològic. Aquest nivell semblava haver estat aportat en el moment de construcció de l'edifici que ocupava el solar abans d'ésser enderrocat. L'aportació d'aquest estrat va comportar l'escapçament de les tombes detectades just a sota, perdent la coberta dues d'elles i bona part del rebliment. La tercera havia estat respectada, potser per restar coberta per una gran llosa de travertí.

La primera tomba havia perdut la part inferior durant el rebaix, conservant l'individu inhumat de cintura en amunt. L'esquelet de la tomba dos havia perdut la part inferior de les cames. La tomba tres és l'única que es va excavar i documentar totalment.

Les fosses de les tres sepultures estaven fetes en l'estrat geològic i les tres mostraven idèntic rebliment, de matriu sorrenca, de compacitat fluixa i de color marró clar. Destaca la tomba tres, que presentava una fossa antropomorfa de fons pla, amb la part del cap diferenciada en forma quadrangular. Les restes de l'esquelet estaven en decúbit supí. Les tres tombes eren orientades d'est a oest i en cap d'elles es detectà cap material arqueològic associat.

En la segona fase de l'excavació es rebaixà el subsòl de l'altra meitat del solar. En aquesta intervenció es detectaren les restes d'un mur i una quarta tomba, conservada sencera. Aquesta és una inhumació amb fossa rectangular de fons pla, 2 metres de llargada per 47 cm d'amplada retallada a l'estrat geològic, amb una coberta a base de grans lloses rectangulars de travertí de diverses mides. A l'interior, perfectament segellat i sense rebliment de cap tipus, es conservava l'esquelet complet d'un individu orientat d'est a oest i en decúbit supí, amb els braços creuats sobre el tòrax i les cames estirades amb els peus creuats. Tampoc presentava material associat.

Donat que no s'ha registrat aixovar en cap tomba, la tipologia de la tomba en sí mateixa ha estat l'element clau a tenir en compte per a assignar la necròpolis a un moment cronològic, entre els segles V i XIV, a cavall entre l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.