Societat Coral la Fló Santa Maria de Martorelles

Vallès Oriental
Carrer d'Anselm Clavé, 3, 08106
Al bell mig del nucli urbà, un dels primers edificis de l'entrada
172m
08256-118
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Popular
XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Científic
Privada
Ref. Cad.: 7970703DF3977S
Adriana Geladó Prat

Edifici de planta rectangular situat per sota del nivell del carrer actual. Presenta la coberta d'un sol vessant de teula àrab i està organitzat en un sol nivell, amb obertures rectangulars. La façana principal presenta el parament exterior arrebossat i pintat, mentre que la façana lateral orientada a tramuntana deixa l'obra vista. Està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides disposada irregularment, amb les cantonades fetes de maons. De l'interior destaca el terra de paviment hidràulic de mosaic, decorat amb motius geomètrics i restaurat. Conserven també diverses fotografies antigues de les actuacions de la coral, així com un piano de fusta i l'estandart de la societat, amb la data 1903 gravada al teixit (les medalles que portava aquest estandart es van perdre).

La junta actual vol recuperar el nom original de la societat, Fló.

La Societat Coral la Fló va ser fundada a Martorelles de Dalt (actual Santa Maria de Martorelles) el dia 1 de maig de l'any 1903. En origen, la coral era masculina. Els homes es reunien, menjaven i cantaven. S'ho prenien com una distracció, una manera de desconnectar. També feien algunes actuacions per les Caramelles i en trobades de cant coral a altres pobles. Les primeres participacions femenines tenen a veure amb la celebració del ball de Gitanes. Durant els primers anys del segle XX, per la festa major, la família Bonaplata (propietaris de la masia de can Roda) convidava la coral a fer una cantada a casa seva, la qual era oberta a tothom. Pels voltants de l'any 1925, de la mateixa societat va nèixer una escissió, el "Coro del Dragó". Es dedicaven a fer cantades per les masies i cases del terme durant la segona Pasqua i estava format pràcticament pels mateixos membres, per això també duien l'estandart de la societat. El seu repertori era local i satíric, i composaven les cançons ells mateixos. Durant l'actuació recollien la voluntat de la gent i amb el que arreplegaven feien un dinar a la font Sunyera. Es va acabar l'any 1936, amb l'inici de la Guerra Civil. Cal destacar que durant aquest conflicte, l'edifici de la Societat esdevingué la seu de la Lliga Catalana. No hi ha constància que la societat hagi escrit cançons pròpies i tampoc es conserva cap tipus d'arxiu documental (possible pèrdua durant la Guerra Civil) al marge de les fotografies antigues. A la dècada dels anys 80 del segle, el local de la societat va acollir una exposició de les peces documentades durant les excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Castellruf. L'Andrés Cueto, artífex de les excavacions i regidor de cultura de l'ajuntament en aquell temps, en fou l'organitzador. L'any 2003 es celebraren els 100 anys de la fundació de la coral amb un cap de setmana ple d'activitats. Una placa commemorativa instal·lada a la façana de l'edifici en dóna fe. En l'actualitat, la coral és mixta, consta d'uns 25 membres i canten a cappella. L'entitat es regeix per una junta que té un mandat de 4 anys. La intenció és recuperar el cant coral fent actuacions al municipi, cantant per la festa major i també per Nadal. De fet, l'anterior junta va fer un intent de sardanes i es va intentar recuperar, durant dos anys, el ball de Gitanes. A més a més, celebren el dia del soci i organitzen un esplai infantil els dissabtes pel matí amb la intenció de captar el públic jove. L'edifici és propietat de la societat per mitjà d'una donació i foren els mateixos socis els que el van adequar. Tenen una part llogada a un negoci de restauració i una pista coberta amb escenari on s'organitzava la festa major del poble fins no fa gaires anys.

Informació oral de Montse Egea (entrevista: 18-01-2016). "La Societat Coral la Flor, de Martorelles, celebra 100 anys". El 9 Nou, 25 d'abril de 2003, p. 49. ROVIRA I CUNÍ, F. Xavier (1995). "El Coro del Dragó". Revista Campsentelles, 1, p. 46-53. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 13. VILLANUEVA, Santiago (1994). "El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble". Revista Notes, 8, p. 30. https://www.facebook.com/societatcorallaflo/timeline (Consulta: 10-03-2016).